CAMINS CREUATS

Informació o morbo?

La Núria Pau en eslàlom i en gegant, i en Quim Salarich en eslàlom, van participar al Campionat del Món d’esquí alpí a Are, Suècia

Fa una setmana es va acabar el Campionat del Món d’esquí alpí a Are, Suècia, una de les seus tradicionals de la Copa del Món. Entenc que molta gent no en tingui notícia, és d’aquells esports minoritaris dels quals no tenim massa tradició. Tot i així, hi havia dos representants catalans competint en tres proves: la Núria Pau en eslàlom i en gegant, i en Quim Salarich en eslàlom. Puc entendre que els minuts de televisió són molt preuats, i també entenc que dins d’aquests minuts tan valuosos els esports ocupen un espai reduït i que no és gens fàcil de distribuir. Entre totes les coses que soc capaç de comprendre hi cap el fet que no es donin cada dia els resultats ni les imatges de totes les proves d’aquest mundial en qüestió. Sí que és cert que s’han anomenat els nostres esquiadors en diferents ocasions, cosa que no entendria que no fos així.

Si faig balanç del que estic disposada a entendre, em considero generosa i comprensiva amb els mitjans generalistes, pels quals esport és futbol, bàsquet, tenis i motor, però tot té un límit, i em remou l’estómac que alguns siguin tan morbosos. M’explico. Durant els dies que ha durat el Mundial només n’hem tingut dues notícies. Ambdues de dues caigudes espectaculars. Una de mediàtica i una de macabra. La mediàtica entra dins els meus límits de comprensió. La nord-americana Lindsey Vonn s’acomiadarà de la seva brillant i mediàtica carrera esportiva al final de la temporada i, per tant, aquest Campionat ha pres especial rellevància en el seu palmarès. Aspirava a medalles en diverses proves, entre d’altres la de supergegant, durant la qual va patir una forta caiguda. Se’n va fer ressò i es va ensenyar diverses vegades la caiguda, de què, per sort, va sortir il·lesa. Però, a part d’aquest fet, ¿algú sap qui va marcar els millors temps? Una informació bàsica que hauria d’aportar una notícia esportiva d’un Campionat del Món.

Però el meu exercici de resiliència s’esgota amb la segona notícia. L’esquiador xilè Henrik von Appen va patir una esgarrifosa caiguda en el descens de la combinada. De nou, la televisió es va recrear amb unes imatges estremidores que em van fer posar les mans als ulls per no veure’n la repetició. Van tancar la informació amb una frase semblant a: “L’esquiador ha quedat immòbil estès sobre la neu i de moment no se’n tenen més notícies”. Quan els esports de muntanya surten a la televisió acostuma a ser per informar de desgràcies o d’accidents. Això no és donar informació esportiva, això és morbo i prou.