Ter Stegen i Iniesta, interruptors del trident

BarcelonaAndrés Iniesta es va llançar al cel de Londres amb la cama aixecada, en un salt estrany, una fotografia inhabitual en ell. Va ser una de les imatges menys estètiques que es recorden d’un futbolista acostumat a dansar al ritme de la pilota, sempre amb gestos elegants, suaus i precisos. El manxec va estirar-se per caçar una pilota rebutjada per Gerard Piqué, quan el Barça s’enfonsava a la seva àrea per defensar les envestides d’un Arsenal crescut i confiat a trencar la seva maledicció contra els blaugranes. El toc del migcampista de Fuentealbilla va servir per connectar el trident, erràtic i intermitent fins llavors. Iniesta va ser l’interruptor.

Quilòmetres i futbol

Ni el generós desplegament de l’incansable Aaron Ramsey al mig del camp -escombrant-ho tot-, ni el voluntariós públic de l’Emirates, ni els gairebé dos metres del capità gunner Per Mertesacker van intimidar Iniesta. Si Ramsey feia quilòmetres amunt i avall, Iniesta també, i es va convertir en el segon jugador que més distància va córrer de tots els que van trepitjar la gespa de l’Emirates ahir. El capità del Barça va liderar el seu equip quan l’afició anglesa collava els catalans, donant sortida al joc blaugrana, assistint Neymar perquè obrís el marcador tot i que el brasiler va topar amb Petr Cech.

La primera imatge del partit va ser la d’Iniesta empetit al costat de l’espigat alemany Mertesacker, el capità gunner, quan se saludaven al costat de l’àrbitre. Quan la pilota va començar a rodar, Iniesta es va anar engrandint i va suplir els centímetres amb el seu futbol.

Abans que sorgís el toc decisiu d’Iniesta al cel de Londres, qui va evitar que la llum s’apagués va ser Marc-André ter Stegen. L’alemany va respondre a un cop de cap d’Olivier Giroud, amb una mà a baix, on més mal fa als porters, arran de gespa, a prop del pal. El porter del Barça va evitar que l’Arsenal s’avancés al marcador, una aturada que completava un partit seriós de Ter Stegen, que a la primera part ja havia aturat una rematada mossegada d’Oxlade-Chamberlain. Ter Stegen ja estava a terra, estirat sobre la gespa anglesa, i va tenir temps d’estirar-se cap al costat contrari per aturar el llançament del futbolista de l’Arsenal. Al final del partit va tornar a ser determinant, quan va sortir a tapar una pilota despenjada per Wellbeck que volia caçar Ramsey. Tot i que l’Arsenal no va castigar el Barça amb gaires remats a porteria (2 dels gunners per 5 dels catalans), l’alemany va mostrar-se segur en totes les facetes el joc, també donant suport als centrals en la sortida de la pilota, sense rifar-la, tal com exigia Luis Enrique: “Havíem parlat de tenir possessions llargues”.

L’onze de Berlín

Havien passat 44 partits des que Luis Enrique va alinear els onze jugadors que van sortir ahir a l’Emirates Stadium per deixar la classificació per als quarts de final resolta. Va ser el 6 de juny a Berlín, el dia que el conjunt català va aixecar la seva cinquena Champions contra el Juventus. Des de llavors havien passat vuit mesos i no s’havien tornat a veure aquests jugadors plegats. Va tornar el primer gran partit a la Champions, sense Arda Turan sancionat, i Luis Enrique no va dubtar a posar els mateixos onze jugadors, del minut 1 al 90.

Quan Sergio Busquets va sentir unes molèsties a la zona lumbar i va demanar el canvi, la primera resposta de l’asturià va ser cridar Jérémy Mathieu. El francès davant de Sergi Roberto. El múscul i la velocitat davant del rigor tàctic i desplegament del reusenc. Quan Mathieu ja s’havia tret el xandall per suplir el de Badia i avançar Javier Mascherano a la medul·lar, Busquets va frenar el canvi. “Fins que no es queda mig clavat no el canvio”, va assumir el tècnic asturià a la roda de premsa posterior.

L’aposta de Mathieu hauria sigut l’habitual en les grans cites. La temporada passada, tant a l’Etihad Stadium de Manchester com al Parc dels Prínceps de París, Luis Enrique va enfortir la línia de mitjos en l’últim tram del partit. Contra el City, amb 1 a 2 al marcador, el francès va passar davant de Xavi i va enviar Rakitic a la dutxa, per dibuixar un mig del camp rocós amb Busquets i Mascherano. El mateix va passar contra el PSG. Mathieu novament va suplir el croat, quan el marcador era de 0 a 2 per als blaugranes, i va tornar a situar una medul·lar poderosa. Busquets va aguantar i Luis Enrique va frenar qualsevol canvi, conscient que el trident apareixeria quan les cames dels gunners comencessin a fallar.