AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

Injust amb Aleñá per salvar Coutinho

"Deixar Coutinho sobre la gespa i treure’n Aleñá va ser una de les decisions més injustes dels últims partits a Can Barça"

Deixar Coutinho sobre la gespa i treure’n Aleñá va ser una de les decisions més injustes dels últims partits a Can Barça. Diumenge, contra el Leganés, Valverde va esmicolar en mil bocins les creences d’aquells que encara confien en la meritocràcia dins l’univers blaugrana. El partit d’Aleñá era d’un nivell altíssim. Trencant línies, hàbil en la conducció, segur en la passada i, sobretot, demostrant per què és un migcampista de La Masia que ha sabut arribar fins al primer equip: la presa de decisions era sempre la correcta. Aleñá feia el que requeria cada jugada, encara que a vegades al públic li pogués semblar que l’acció necessitava més velocitat i adrenalina. En canvi, Coutinho va seguir erràtic, gairebé depressiu. El brasiler s’equivocava cada vegada que iniciava una acció ofensiva, molt lent tant a l’hora de pensar com d’executar, fallant passades fàcils i demostrant -i això és el més preocupant- que segueix sense entendre a què juga aquest equip.

La decisió de Valverde només es pot entendre d’una manera: gestió de grup per recuperar Coutinho. El tècnic sap que és un futbolista que s’ha de salvar, que es tracta d’un fitxatge estratègic a nivell de club, un nom pensant a llarg termini en el qual el Barça va abocar una quantitat ingent de diners que va posar al límit la situació econòmica de l’entitat. Coutinho és un jugador fitxat pensant a quatre o cinc anys vista, no només per acabar amb les urgències a Europa. Per això, Valverde hi està insistint una vegada i una altra, fins i tot sent extremadament injust amb Aleñá. L’entrenador sap que l’única manera que Coutinho recuperi l’alegria que fins ara ha demostrat en comptagotes al Camp Nou és connectant amb Messi sobre la gespa. Per això, Valverde aprofitarà aquest exigent mes de gener per fer créixer Coutinho. Ja són quatre partits consecutius com a titular. Quatre oportunitats que el brasiler, de moment, no ha sabut aprofitar i que ara, amb la lesió de Dembélé, seguiran arribant per imperatiu.

Esperem que en la missió de salvar el brasiler no s’acabi ofegant un Aleñá que també necessita minuts per seguir creixent, i que al maresmenc a l’estiu no li passi pel cap anar a provar sort lluny de Barcelona per obtenir el que vol: jugar. Mirant el calendari hi hauria d’haver oportunitats per a tots dos. Només falta que algun cop la meritocràcia compti i que el perjudicat no sigui sempre el de la casa. Ah! I tampoc estaria malament que un pedaç com és Boateng no robi minuts als futbolistes com Aleñá, que haurien de passar-se la pròxima dècada jugant al Camp Nou. Això també seria visió de club i pensar a llarg termini.

Més continguts de