Anglaterra derrota Irlanda en el partit més igualat del Sis Nacions (13-10)
El XV de la Rosa derrota als del trèvol i encara es permet segui somiant amb la victòria final al Sis Nacions. Per la seva banda, Irlanda perd la imbatibilitat i no podrà completar un Grand Slam l'any de la retirada de Brian O'Driscoll.
BarcelonaUn partit entre les seleccions d'Anglaterra i Irlanda en qualsevol esport que se celebri, sempre és un partit especial. Si a més a més aquesta mena d'enfrontaments es produeixen entre les seves seleccions de rugbi -històricament d'un nivell molt similar- durant un torneig de les Sis Nacions i tots dos equips amb opcions reals de victòria final, aleshores el partit es converteix en un esdeveniment de primer ordre, i derrotar al veí en una mena de qüestió d'orgull nacional.
El partit més igualat dels darrers anys ha començat amb dos equips molt intensos, que lluitaven cada acció all límit del reglament i defensant cada centímetre del camp amb ungles i dents. Els davanters dels dos equips comandaven expedicions contra la defensa rival, intentant obrir alguna escletxa en l'entrellat defensiu dels rivals. Però les accions ofensives dels dos equips eren contrarestades per les defenses rivals, molt ben posicionades, molt endreçades i actives, que impossibilitaven que cap dels dos equips trenqués el partit amb un assaig. De fet, als primers quaranta minuts de joc només els anglesos han estat capaços d'anotar, gràcies a un solitari cop de càstig transformat per Owen Farrell i que posava als homes de Sa Majestat pel davant al descans, amb un curt 3 a 0 al marcador.
Duel de titans
El XV del Trèvol iniciava el segon temps de forma magistral, gràcies a una acció ofensiva molt ben trenada i construïda pels migcampistes irlandesos dins la 22 anglesa, finalitzada pel darrer Rob Kearney i convertida per Sexton, que permetia sumar set punts als irlandesos. Pocs minuts després, el mateix Sexton transformava un cop de càstig, que deixava el marcador en un 3 a 10 favorable als irlandesos.
Però el XV de la Rosa no semblava disposat a deixar profanar el seu santuari, i reaccionava de forma fulminant, mitjançant un cop de càstig transformat per Farrell i un assaig de la mà de Dan Care, que tornava l'avantatge als anglesos al marcador (13-10).
A partir d'aquest punt el partit s'ha convertit en una autèntica lluita de gladiadors, amb defenses cansades i més desdibuixades que permetien un joc més dinàmic, però que no baixaven gens ni mica la seva duresa. La gespa de Twickenham es convertia en un xoc de trens entre les pesades davanteres de tots dos equips, una autèntica batalla de tancs on qualsevol de tots dos equips podia imposar la seva llei a base de ronyons i suor.
Jordi Murphy, el debut d'un català al Sis Nacions
Aquest era l'escenari del partit quan, a deu minuts pel final, debutava el català Jordi Murphy amb la selecció absoluta irlandesa, convertint-se en el primer home nascut al Principat de Catalunya en jugar un partit del Sis Nacions en cent trenta-un anys d'història.
Tot i l'empenta irlandesa fins al darrer moment, la victòria finalment queia del cantó anglès, amb el 13 a 10 final al marcador. Amb aquest resultat es produeix un quàdruple empat al capdavant de la classificació del Sis Nacions al final de la tercera jornada, amb les seleccions d'Irlanda, França, Anglaterra i Gal·les empatades a quatre punts i amb tot per decidir en les dues properes jornades.
