Irlanda revalida el títol europeu més emocionant de la història

BarcelonaEl torneig de les Sis Nacions és una competició espectacular. El torneig més antic del món, un dels més prestigiosos i més seguits a escala global. Una festa de l’esport que avui arribava a la seva fi amb tres equips –Gal·les, Irlanda i Anglaterra- empatats al capdamunt de la classificació, i on previsiblement el diferencial de punts a favor i en contra decidiria el campió d’enguany.

El primer pretendent, Gal·les, visitava Roma en el que a priori havia de ser un desplaçament fàcil. Res més lluny de la realitat, ja que els transalpins han plantat cara durant tot el primer temps i no ha estat fins al segon temps que els gal·lesos han obert escletxa al marcador, gràcies a dues expulsions locals i algunes decisions controvertides dels àrbitres que han ensorrat l’equip italià. Així doncs, Gal·les complia amb escreix la seva missió imposant-se clarament per un 20 a 61 i forçant als Irlandesos a haver de guanyar per un diferencial igual o superior a 21 punts si volia superar els gal·lesos en la classificació final.

El segon partit de la tarda ha enfrontat Escòcia i Irlanda a l’estadi de Murrayfield, Edimburg. El XV del Trèvol ha sortit molt endollat i ha aconseguit dos assajos al primer temps i dos més al segon en ràpids atacs dels seus elèctrics tres quarts, a més de confiar responsabilitats al seu xutador Jonathan Sexton, que amb el seu peu ha anotat divuit punts vitals per aconseguir la diferència necessària per superar Gal·les a la classificació final. Al final dels vuitanta minuts el marcador reflectia un clar 10 a 40 que revalidava virtualment el campionat aconseguit pels irlandesos la temporada passada.

Un “Le Crunch” espectacular

De fet, Anglaterra havia de superar de més de 27 punts a França a Twickenham si volia intentar l’assalt final al campionat. Els francesos, que no es jugaven el títol de campió d’Europa, sortien més que motivats davant la possibilitat de poder espatllar la festa al seu etern rival a la catedral del rugbi anglès. Ingredients picants per amanir el gran clàssic del rugbi europeu, per fer més atractiu, si s’escau, el “le Crunch” d’enguany.

I aleshores s’ha desencadenat la tempesta perfecte. Anglaterra ho ha apostat tot i ha sortit a la gespa de Twickenham convençuda de que podia derrotar als gals per més de vint-i-set punts. Els seus jugadors, empesos en tot moment per les 85.000 persones que omplien Twickenham, han assaltat un cop i un altre la zona de vint-i-dos francesa, executant un joc absolutament brillant, elèctric i dinàmic. Els francesos, espantats, no podien més que recular davant el cicló anglès, que semblava avançar inexorable entre les files gales.

El primer assaig local arribava tot just al primer minut de joc, de la mà de Ben Youngs. Tota una declaració d’intencions. Els anglesos atacaven l’interval i generaven ràpides superioritats a la zona de finalització, generant enormes escletxes a la defensa rival. Però l’aposta ultraofensiva dels de Lancaster també tenia els seus perills, ja que deixava molt desprotegida la seva defensa en cas de perdre l’oval i generava espais a l’esquena que podien aprofitar els tres quarts francesos.

I així ha estat. Tillous-Borde i Nakaitaci anotaven dos assajos pels visitants que semblaven allunyar el títol de Londres. Res més lluny de la realitat. El XV de la Rosa ha tirat de coratge i orgull per avançar a cops de ronyó entre la defensa rival. D’aquesta manera els anglesos tornaven a anotar dos assajos més abans del descans. A més, un espectacular George Ford anotava tots els cops de càstig dels que disposava (set al llarg dels vuitanta minuts). Així doncs, al descans s’arribava amb un parcial de 27 a 15 favorable als anglesos, una renda encara insuficient per assaltar el títol.

El segon temps ha estat un passeig militar del XV de la Rosa davant un rival esfondrat que ha mostrat les seves carències defensives. Els anglesos han anotat quatre assajos més al llarg del segon temps, de la mà de George Ford, Billy Vunipola i Jack Nowell. Per la seva banda, el XV del Gall, intimidat davant l’escenari i el seu rival d’avui, ha pogut aprofitar el plantejament ultraofensiu dels anglesos per anotar dos assajos solitaris (Debaty i Kayser), fruit de dues accions aïllades, a l’equador del segon temps, que acabarien essent decisives pel transcurs del campionat.

A deu minuts del final, els anglesos es trobaven a dos assajos i les respectives conversions d’emportar-se el campionat. Stuart Lancaster ha decidit morir en l’intent, i ha llençat els seus homes contra la trinxera rival. A cinc minuts del final Jack Nowell anotava el seu segon assaig i deixava a tocar la gesta èpica de derrotar als gals per vint-i-set punts. Quedaven cinc minuts de joc i el sentir general era que els gals no podrien frenar un XV de la Rosa empès per la seva afició i que creia fermament en l’èpica.

En un darrer minut d’infart, França concedia un cop de càstig en contra que era aprofitat pels anglesos per efectuar un servei de toc, buscant efectuar la seva clàssica jugada: pilota penjada, “maul” i a empènyer fins la marca rival. Però la jugada no els ha sortit bé i la defensa gala –amb bona dosi de fortuna-, ha pogut rebutjar la darrera ofensiva anglesa (55-35 final).

I el silenci s’ha fet a Twickeham. 85.000 ànimes que han callat alhora. Mentrestant, milers d’aficionats irlandesos a Murrayfield –que seguien el partit pel vídeomarcador-, esclataven en un crit. I milions d’irlandesos a l’illa maragda i arreu del món celebraven el segon campionat consecutiu d’Irlanda al Sis Nacions. És el dotzè títol pels irlandesos en més de 125 anys d’història, el primer cop en el segle XXI que els irlandesos revaliden el títol europeu, una fita que només havien aconseguit un cop en tota la història, als anys 1948 i 1949.