La seva vida ha donat moltes voltes. Sobretot el seu cos. Els 2,06 d'alçada han anat acompanyats d'un pes diferent. Cada any que ha passat s'ha anat engreixant. Si quan va marxar a la NBA pesava 125 quilos, ara en pesa més de 140. En cada ocasió ha adaptat el seu cos per ser determinant amb el seu equip. El Barça, doncs, ha fitxat un dels pivots amb més projecció tot i els problemes de pes que arrossega. Això sí, posa la seva qualitat i força bruta al servei de l'equip.
Va debutar a la NBA quan tenia 22 anys, el 2009, i va fer història. Nathan Jawai va ser el primer australià aborigen que hi treia el cap. Aleshores només feia set anys que jugava a bàsquet, perquè va començar a jugar quan tenia 15 anys. Ell, a Cairns, el seu poble, jugava a rugbi gràcies al seu físic. Però no l'acabava d'omplir. Fins que un dia un home anomenat Danny Morseu va anar a casa seva i el va convèncer per afegir-se a l'Australian Institute of Sports, el gran centre esportiu del país. I la va encertar.
A poc a poc el seu creixement com a jugador era evident i als 19 anys va marxar als Estats Units, a la petita universitat de Midland (Texas) per estudiar i jugar a bàsquet. Però tot i fer una bona temporada va decidir tornar a casa, als Cairns Taipans. Hi va fer un joc de somni (17,7 punts i 9,6 rebots) i es va presentar al Draft de la NBA el 2008, en què va ser escollit en segona ronda.
Però a la NBA no va tenir sort, ja des d'abans de debutar. Va tenir un problema al cor i va haver d'estar tres mesos sense jugar. Però es va recuperar. En dues temporades només va jugar 45 partits. En el seu primer any als Raptors de Toronto ja era un pivot fort, però va ser als Timberwolves quan el seu cos va canviar. Va agafar pes i va ser més determinant, però insuficient per marcar diferències a la Lliga nord-americana. Lent per jugar amb els pivots grans i també per defensar-los. I el 2010 va enfilar cap a Europa. Per segon cop, decisió correcta.
Va fitxar pel Partizan de Belgrad el 2010 i va fer una Eurolliga que va cridar l'atenció dels equips grans (9 punts i 5 rebots), que no es van acabar de decidir per fitxar-lo pels dubtes que despertava el seu físic i per la seva exigència amb una Lliga seriosa inclosa. Ho va fer l'Unics Kazan rus aquesta temporada i sota les baixes temperatures Nathan Jawai no ha brillat (7,4 punts i 4,3 rebots en 15 minuts) i no ha tingut el seu millor any. Tot i així, el dia que feia falta va demostrar la seva qualitat fent el millor partit de la temporada a Barcelona (20 punts i 11 rebots).
No és com Baby Shaq
Ara el Barça ha fitxat un perfil de pivot que feia anys que no tenia a les seves files. La força bruta combinada amb diversos moviments a la zona, a més de buscar sempre l'anella, faran que es posi el públic del Palau a la butxaca. No se'l pot comparar amb el grec Sofoklis Schortsanitis, Baby Shaq , més enllà del seu físic i aparença. Jawai posseeix més moviments sota el cèrcol i sap jugar de cara a l'anella. Tot i els 140 quilos, els aficionats blaugranes se sorprendran de la seva velocitat amb la pilota a les mans. El primer aborigen que va debutar a la NBA pot marcar diferències en el seu rol al Barça.
