Jordi Cardoner Casaus: "Que ningú s'enganyi, en cas de dubte, la grada jove no es farà"

Jordi Cardoner (Barcelona, 5-7-1962) és nét de Nicolau Casaus, i ara s'encarrega de la relació amb els socis, com va fer el seu avi durant 22 anys, cosa que li suposa un honor i una pressió afegida. L'any que ve farà 50 anys de vida i de soci, i només Silvio Elías té més antiguitat que ell a la directiva. És director general a Espanya del grup alemany Storopack (dedicat als materials d'embalatge).

Què n'ha de dir del comunicat que va fer el Madrid en resposta a la vostra declaració institucional?

No tenim res a dir més que el manifest que va llegir el president, que és un manifest consensuat, evidentment, per tota la junta directiva. Ells tenen la llibertat d'emetre la seva opinió, i per nosaltres el debat s'acaba aquí, no és un diàleg obert amb el Madrid.

Què vol dir "trencar relacions"?

L'afirmació és prou clara i contundent perquè s'entengui com una posició seriosa i clara, però no valorem hipòtesis. Si la cosa no se'n va d'on ha d'anar, no volem pensar-hi més.

Com ho ha viscut vostè?

Crec que hem pensat relativament poc en tot plegat, perquè si no ens hauríem distret. Són elements que distorsionen la feina, però ens hem concentrat a mantenir un entorn favorable perquè l'equip competís amb garanties. Per això hem reprès la qüestió un cop s'ha acabat la competició.

Canviem de tema. En l'àmbit social, una de les decisions importants del primer any ha sigut la de limitar l'accés lliure de nous socis?

Sí, i més perquè va en la direcció contrària a la que es va prendre fa uns anys amb una iniciativa que es deia El Gran Repte, que pretenia arribar al milió de socis i que ens hauria portat a una situació social complexa. No és fàcil administrar els seients del Camp Nou, que és una qüestió principal per a qualsevol soci, i això començava a ser difícil amb 180.000 membres.

Ja s'ha començat a accelerar l'accés als abonaments i a reduir la llista d'espera?

La llista d'espera encara no s'ha mogut. Es notarà aquest estiu, quan la gent comenci a no renovar el seu abonament. El que estava en la posició 134 de la llista d'espera, abans no ho sabia, però ara ja ho sap i pot donar quasi per fet que l'any que ve tindrà seient.

Durant la campanya vau dir que el soci seria consultat en els temes transcendents del club i encara no ho heu fet.

Estem revisant els mecanismes de comunicació amb el soci a través d'internet, i estem treballant en una eina potentíssima per copsar les opinions i voluntats amb una plataforma en què tot això tindrà espai. A banda d'això, hem fet moltíssimes reunions amb socis organitzats, i hi estem treballant moltíssim. Jo em passo moltes hores atenent els socis via Facebook i hem reforçat l'oficina d'atenció al barcelonista.

Aquesta eina d'internet serà un espai on el soci, amb un codi personal, podrà accedir i donar la seva opinió sobre temes?

Sí, i ara estem en el procés d'assegurar-nos que amb aquest sistema qui opina realment és el soci, igual que passa amb el vot electrònic.

Posar Qatar en lloc d'Unicef no era una decisió prou important per consultar el soci en assemblea?

Nosaltres ja vam anunciar en campanya electoral que si fos necessari, només per qüestions econòmiques, posaríem publicitat pagada a la samarreta. Però en aquell moment no sabíem la gravetat de l'estat econòmic del club. La junta directiva té delegades unes funcions i té la confiança de les urnes, i d'aquí cinc anys el soci pot triar una altra opció.

Si els Mossos us desaconsellen definitivament el projecte de grada jove, el retirareu completament?

Sí, no es faria. El condicionant és la seguretat. Creiem absolutament necessari que hi hagi més animació al Camp Nou, però si els Mossos no ho aproven, no es farà, això ho tenim molt clar. Sempre hem destacat de la presidència de Laporta l'eradicació de la violència del camp, que ningú pensi el contrari, i en cas de dubte, no es farà.

Vaig llegir una entrevista en la qual vostè deia que dels 200.000 penyistes només 20.000 són socis. No són molt pocs?

Mira, ara precisament estem creant un cens de penyistes. Ara volem estar segurs de saber qui són tots els penyistes que tinguin uns certs privilegis, com tenir entrades per a les finals, i volem saber si són socis. Nosaltres no estem reinventant res, el moviment de penyes del Barça és únic al món i seguirem defensant que tinguin aquests privilegis.

Parlem del seu avi, Nicolau Casaus. Ser nét de qui és, ara que vostè és directiu, és una pressió afegida o un honor?

Les dues coses alhora. És un gran honor perquè tinc un referent, però sí que és una pressió molt alta, perquè se'm compara amb ell, i no m'agrada. Jo sóc un aprenent, estic començant, i les circumstàncies són molt diferents.

Què recorda més del seu avi?

Una de les seves màximes habilitats era no enfadar-se, que no volia dir no preocupar-se, però no ho externalitzava. I això és un repte per a mi, perquè em costa molt. I això té relació amb aturar el Madrid com ho hem fet. El soci espera d'un directiu el mateix que d'un àrbitre, que faci la seva feina, que se'n parli poc, i que el protagonisme sigui al camp. Aquest és el nostre gran repte.