HANDBOL

Jordi Ribera: “L’Europeu et reserva dies de glòria i de tristesa”

Entrevista a l'entrenador de la selecció espanyola d’handbol

La selecció d’handbol d’Espanya és una eterna aspirant a tot que sembla haver trobat el seu moment. El projecte de Jordi Ribera (Sarrià de Ter, 1963) tanca avui contra Holanda (20.30 h, TDP) la primera fase d’un Europeu trampa, ja sense França i amb favorits contra les cordes. Les golejades contra Letònia i l’Alemanya (33-26) sempre amb una connotació extra, reafirmen el joc del campió vigent.

¿Ha vist de nou el partit d’Alemanya?

Sí. Ja hem fet el visionat del vídeo.

Entenc que està satisfet.

Esclar. L’equip va estar molt endollat. Era un partit clau de cara al futur, perquè ens col·locava en un escenari o en un altre. Evidentment som al tram inicial, però sempre hi ha punts d’inflexió. Aquest n’era un. Ara toca seguir i corregir les errades.

¿És fàcil trobar-les en un partit així?

Jo diria que, de 60 minuts, vam dominar-ne 50. Sempre hi ha coses que pots millorar, sempre, fins i tot aquí. És més fàcil assenyalar errades amb una victòria. En el tram dolent, Alemanya ens va fer un parcial 0-5 amb la defensa 5:1. És veritat que van beneficiar-se de dues exclusions nostres.

El llistó arbitral sembla que variï a cada jornada. Li preocupa?

És una tònica habitual de les competicions. Hi ha unes regles i després hi ha les parelles, amb unes característiques particulars, que et poden ajudar o perjudicar. Trobar-te uns àrbitres que permetin el contacte contra equips durs no et beneficia. El que vols és que el criteri sigui compartit. Nosaltres no ens vam queixar de les dues vermelles del primer dia. Espero que, si això passa amb un rival, es tingui la mateixa rigorositat.

¿Es poden controlar els partits únicament a través del joc?

Has d’intentar-ho. Nosaltres tenim diferents variants que ens ajuden a trobar respostes. Els rivals proposen i tu t’hi has d’adaptar d’alguna forma. El fet de poder canviar de posició els primeres línies afecta a l’handbol. No és el mateix que hi hagi alhora Sarmiento i Entrerríos que Cañellas i l’Alex Dujshebaev.

¿Entrava en els plans rendir així des de la fase de grups?

Si em dius fa uns dies que podíem golejar l’Alemanya, difícilment t’hauria cregut. Mai t’esperes que les coses vagin així. Ens ajuda a agafar confiança.

¿Calia guanyar-se el respecte dels grans rivals?

Espanya ja té el respecte de totes les seleccions. Crec que l’equip sempre és competitiu, guanyi o perdi. Al Mundial vam quedar setens. Alemanya llavors ens va guanyar d’un i nosaltres vam tenir un contraatac per empatar. Contra França també, vam perdre al final.

¿Quin aspecte tàctic l’obsessiona més?

Penso que la defensa i la porteria són molt importants. Ens permeten fer gols de contraatac i no estar sotmesos als atacs posicionals de 6 contra 6, en què podem patir una mica. L’últim dia vam recuperar pilotes i vam fer que els llançadors no estiguessin còmodes gràcies al 5:1 i el 6:0. Crec que defensar bé, sigui quin sigui el sistema, ens dona un plus.

¿És fàcil convèncer un jugador d’elit d’un projecte tan definit?

En un grup com aquest sí, definitivament. Portem quatre anys amb la selecció, amb unes idees, i crec que la gent les ha interioritzat, diria que se sent còmode. Hem sabut mantenir les pautes. És molt important perquè tenim poc temps per entrenar.

¿Ha patit per fer la convocatòria final?

No, deixant de banda les lesions. Durant la nostra etapa hem treballat pel futur, incorporant noves peces. Quan arriba la competició intentem que vinguin els jugadors que ens poden donar més bon rendiment a nivell col·lectiu.

¿Es pot fer una planificació a llarg termini en un Europeu?

Nosaltres sempre hem tingut la idea d’anar partit a partit. Has de ser molt conscient que l’Europeu et reserva dies de glòria i de tristesa. A nosaltres ens va passar el 2018. Estem molt contents, però ara ens toca jugar contra Holanda. Has de gaudir, celebrar i passar pàgina.

¿Li preocupa tenir un clima d’eufòria?

Hi ha una part d’això que no controla l’entrenador. Aquests anys ens hem educat en contextualitzar les coses. Tenim un objectiu final. Per aconseguir-lo, hem de superar reptes a poc a poc.

¿Quin és l’objectiu? ¿Es pot parlar obertament del títol?

Jo no soc molt de parlar de medalles o de títols, ni de guanyar per classificar-nos per als Jocs Olímpics, que tots tenim presents. Intento gaudir de tots els moments. Els dolents t’ajuden a millorar. El repte és evitar que els bons et relaxin.