Josep Miquel Abad: “Després dels Jocs de Barcelona no he tornat a plorar mai més de goig”
Entrevista de Carles Capdevila a Josep Miquel Abad, principal responsable de l'organització dels Jocs Olímpics del 92. L'Ajuntament de Barcelona li donarà la Medalla d'Or al mèrit civil al setembre, conjuntament amb Leopoldo Rodés. Del que està més orgullós és que no hi hagués cap escàndol econòmic, no es perdessin diners, es marquessin tots els límits i tot anés en benefici de la ciutat
BarcelonaEn l'entrevista hi trobareu reflexions com aquestes:
"Quan ja teníem un equip, una bandera i un himne i els teníem tots junts a la Vila Olímpica, es va desmembrar la Unió Soviètica. I de sobte t’apareixen 12 països amb 12 banderes, alguns amb himne, d’altres no, i algunes repúbliques d’aquestes amb convivències difícils, així que la ubicació a la Vila Olímpica era complexa".
"Samaranch era el que més pressionava i no sempre de manera ponderada, com ell ha reconegut. També és veritat que després no hauria pogut ser més generós. Quan els Jocs es van acabar no hi va haver discurs que fes en Samaranch en què no s’ho fes venir bé per treure el Jocs i el meu nom".
"Si la vesses a la cerimònia d’inauguració perquè no agrada, i ja no diguem si tens un incident, ja pots fer-ho bé els 16 dies següents, que no aixeques el cap".
"Una editorial molt important em va proposar escriure les memòries. Llavors em pagaven 150 milions de pessetes. La meitat per endavant. I em van dir que m’ho pensés i els vaig dir que no perquè si m’ho penso puc dir que sí".
"Maragall era líder indiscutible de la ciutat, Pujol el líder indiscutible de Catalunya i Felipe ho era d’Espanya. I, a més, quines personalitats. Quins tres, eren tres miuras, tres".
