08/03/2017

L’ADN de la Champions

2 min

He intentat no creure-m’ho mai però la veritat és que no és gens fàcil. Una de les frases que més repeteixen des de la capital de l’Estat és que el Madrid porta l’ADN de la Champions. Que la Copa d’Europa és la seva competició i que estan destinats a guanyar-la periòdicament. De fet, hi ha un rerefons de veritat, i és que Santiago Bernabéu com a president blanc va tenir molt a veure amb el fet que es creés la competició l’any 1956. I de fet el Madrid en va ser campió les cinc primeres edicions. I aquí podem discutir molt la legitimitat dels títols, els favors i privilegis que van obtenir, que si Franco també hi tenia alguna cosa a veure…

Però més enllà d’aquests inicis, si tornem al futbol modern i a la rebatejada Champions League, ens trobem que un Madrid horrible que va quedar quart a la Lliga va sortir-ne campió l’any 1998, que un Madrid encara pitjor que va quedar cinquè la va tornar a guanyar l’any 2000 i que dos anys després, quedant tercer a la competició domèstica, guanyava la novena. I no cal que us refresqui la memòria de les dues últimes perquè encara ens hi faríem mal.

El fet és que, veient aquesta eliminatòria davant del Nàpols, en què a la primer part del partit de tornada l’equip italià li dona una lliçó de futbol al Madrid, em va tornar a venir al cap tota aquesta història i la famosa frase de l’ADN del Madrid i la Copa d’Europa. I, a més, gairebé em surt el mateix nom associat a tot això: Sergio Ramos. Oportú per salvar els mobles del seu equip quan pitjor ho està passant.

Encara és d’hora i queden eliminatòries en aquesta edició però el que segur que ha quedat demostrat en aquests més de 60 anys d’història de la competició és que no la guanya qui juga millor. Ni tan sols qui s’ho mereix. Per això el palmarès també demostra que quan el Barça l’ha aixecada sempre ha anat acompanyada com a mínim de la Lliga. I en canvi això al Madrid no li passa. I llavors és quan em ve al cap aquella famosa pregunta de si em canviaria per ells. I per molt ADN que portin, ho sento però no.

M’agrada més l’ADN Barça. No és tan pràctic a Europa però des que el va instaurar Johan Cruyff a la dècada dels 90 no el canvio per res. Un ADN que et fa gaudir del camí i no tan sols del resultat. Un ADN del qual també s’ha dubtat molt últimament a Can Barça. Siguin quins siguin els resultats finals, es guanyin diversos títols o cap, seria imprescindible no oblidar-lo, sobretot ara que s’ha d’engegar un nou projecte amb la marxa de Luis Enrique.

stats