L’Atlètic més pur sura a Balaídos i roba el lideratge d’hivern al Barça
BarcelonaL’Atlètic de Madrid no podrà presumir de ser estrictament el campió d’hivern al final de la primera volta, però el seu triomf per 2-0 a Balaídos, gràcies als gols de Griezmann i Carrasco, li permet tancar el tram inicial de la temporada amb 44 punts i en la primera posició. Si més no, provisionalment, a l’espera que el Barça recuperi el partit contra l’Sporting de Gijón que va haver d’ajornar per la disputa del Mundial de Clubs al desembre. Els possibles tres punts que té de menys el conjunt blaugrana -que podrien ser un o cap, si empatés o perdés- són els que mourien la classificació per repartir el lideratge a mans dels matalassers o els culers.
En qualsevol cas, l’Atlètic dormirà líder tota la setmana. I s’hi sentirà un bon grapat de setmanes més. A Vigo, on es va poder jugar sense problemes malgrat l’aiguat que va ofegar la ciutat durant tot el cap de setmana i que va fer-se especialment intens en els minuts finals de partit, es va tornar a evidenciar que el projecte 5.0 de Simeone continua anant de debò. Després d’un inici especulador, cedint la iniciativa als gallecs, els madrilenys van aconseguir el domini del partit per acabar-lo estovant i encaminant al terreny que més els convé. I aquest any aquest context inclou més recursos amb la pilota als peus quan s’ha de construir des de zero. Més recursos vol dir que Koke guanyi protagonisme en carrils interiors, que Griezmann rebi amb avantatge a tres quarts de camp o que els laterals tinguin presència segura en camp rival.
Però un cop s’obre la llauna, cosa que ahir va tornar a fer Griezmann, torna a aparèixer el vell Atlètic, el que sembla capaç de resistir eternament amb el mínim avantatge, despreocupat d’ampliar la renda des de l’acció (ha marcat només 30 gols fins ara en aquest campionat) i reservat a la reacció. No li cal més per ser i sentir-se vencedor.
Concepte minimalista
La idea que té el tècnic argentí per tornar a fer campió el seu Atlètic continua sent minimalista, construïda essencialment sobre la base de no encaixar gols (n’han rebut només 8 en 19 jornades!) I ahir el Celta, que havia esmicolat el Barça al setembre, amb un 4-1 que va premiar el seu futbol valent i intens, i que fins i tot havia fet un gol al Madrid un mes després, malgrat perdre per 1-3, es va quedar sense arguments contra la disciplina visitant. Per alt topava amb la seguretat d’Oblak o la duresa de Godín i Giménez, i en combinació trobava ajudes constants en l’entramat atlètic. Cap ajust de Berizzo, ni els a la desesperada de l’últim quart d’hora, va poder fer canviar el signe del partit, que l’Atlètic acceptava en el seu pla únic de defensa i contraatac. I amb tan poca recepta fins i tot va saber matar el matx per estalviar-se les agonies de l’últim sospir, gràcies a una cavalcada de Carrasco després d’un servei en llarg del porter que disputava Jackson Martínez.
Amb tot, la primera volta es tancarà amb la puntuació més baixa dels últims cursos. Els 44 punts de l’Atlètic -que podrien ser màxim 45 si el Barça fes la feina contra l’Sporting- estan lluny dels 48 del Madrid el gener passat i encara a més distància dels 50 del Barça de Martino o els 55 del Barça de la Lliga dels 100 punts de Tito Vilanova.
Elogis al Madrid de Zidane
Però els somriures dels matalassers no eren els únics a Madrid. Després de golejar un altre gallec, el Deportivo de la Corunya, Zinédine Zidane es va llevar rodejat de titulars elogiosos. “Debut somiat”, “Magnífic” o “Això promet” eren els aplaudiments mediàtics que el nou tècnic blanc va rebre de la premsa, sobretot la francesa, expectant amb l’estrena del seu compatriota a la banqueta del Bernabéu.
Zidane fins i tot va rebre l’aval públic de Carlo Ancelotti, que en la seva columna al portal xinès Sina Sports va desitjar sort al que va ser el seu ajudant en la consecució de la décima i va insinuar que la culpa de la inestabilitat esportiva del Reial Madrid no pot ser només responsabilitat dels entrenadors. Cinc canvis de tècnic des del 2009 són prou argument per a l’italià per apuntar, sense dir-ho, al president, Florentino Pérez.
El màxim mandatari blanc no somriurà avui al vespre, quan vegi que el seu representant a Zuric, Cristiano Ronaldo, queda per darrere, com s’espera, de Messi i Neymar en la Pilota d’Or. No és la lluita matalassera, menys de premis individuals i més col·lectiva. L’Atlètic més pur, el més Simeone, va per feina i ja torna a ser líder.
