L’Eibar recorda al Girona que guanyar costa molt (1-4)

GironaTot i fer una temporada de magnífica, Europa exigeix un llistó que el Girona pateix per mantenir. Un cop assegurada la permanència, els 5 punts sumats dels 24 possibles són un balanç que condemna els somnis més ambiciosos, per molt llaminers que siguin. No n'hi ha hagut prou jugant amb el cor per capgirar uns primers 45 minuts en què l'Eibar ha sigut molt millor més enllà del doblet de Kike i en què ha posat les bases d'una victòria (1-4) difícil a causa de l'ímpetu de l'equip local, que veu com s'allunya l'objectiu europeu.

Exigent en la seva presentació, l'Eibar ha posat el llistó molt alt i ha fet anar el Girona a contracorrent. La proposta guipuscoana, fidel a les demandes de Mendilibar, ha passat per fer-se fort amb la pilota als peus i mirar als ulls uns blanc-i-vermells acostumats a tenir un paper més protagonista a Montilivi. Els homes de Machín, que ha redibuixat l'eix defensiu amb la presència de Muniesa i ha mantingut Timor al mig del camp, han hagut de tenir paciència, allunyats de la seva característica empenta inicial, estroncada amb el gol de Kike (8'). En una jugada aparentment senzilla, Mojica ha errat en la passada, ha deixat venut un Borja García que ha perdut el salt al mig del camp i ha permès a Dani García córrer amb espai i tot el temps del món. L'assistència només ha hagut de ser empesa pel davanter castellà, que ha silenciat l'efervescència del públic. Si el desavantatge feia intuir una reacció, aquesta ha tardat a arribar. Desconegut, el Girona no s'ha sentit còmode. Passades senzilles s'han convertit en impossibles, controls accessibles s'han transformat en pèrdues que fa un mes eren impensables. L'ambient, gèlid, ha semblat dir que tothom donava per fet que els gironins apareixerien. Si fins ara havia sigut així, per què no avui?

Quan el Girona s'ha presentat, s'ha mostrat tal com és. Borja García i Portu han començat a oferir detalls dels que han ensenyat tot l'any. Caràcter, intensitat, precisió... Dues internades que Stuani no ha pogut rematar per pèls han sigut el preludi d'una ocasió immillorable: el xut d'Àlex Granell, però, ha fregat el pal. Estirant els carrils, sent profund, triangulant amb velocitat, les característiques blanc-i-vermelles ja feien anar de corcoll l'Eibar. No hi havia cap altra opció si es volia remuntar el partit. Però la pilota aturada, l'arma a què Machín s'aferra quan la resta no funciona, ha sigut l'antídot utilitzat pels visitants. Kike, sense oposició, ha fet el seu primer doblet a l'elit rematant un servei de cantonada (37'), i ha exigit que el Girona recorregués a l'èpica si volia sortir de Montilivi amb el somriure que duia l'Eibar al descans. Els bascos gairebé han sentenciat amb una rematada de Kike que ha salvat Bounou.

Empenta improductiva

El cor ha mantingut amb vida el Girona, que ha sortit decidit a estirar les seves opcions, fossin les que fossin. Aday, aprofitant la pissarra, ha posat la primera pedra i ha demanat a Montilivi que no deixés de creure-hi. Però qui ha tingut fe ha sigut Riesgo, que ha salvat l'empat en dues rematades de Portu i el mateix Aday. El decorat ha sigut totalment oposat al del primer temps, fins al punt d'empetitir un Eibar que, tot i sofrir, encara tenia la paella pel mànec. Buscant la pausa, Machín ha fet entrar Aleix García per intentar que el d'Ulldecona connectés amb els puntals ofensius d'un equip carregat d'energia i capaç de jugar amb la seva pròpia història.

Ni l'entrada de Lozano ni les irrupcions de Stuani en el joc aeri han restablert un marcador que s'ha tancat amb els gols de Joan Jordán, aprofitant la intel·ligència d'Inui a l'hora de servir una falta mentre el Girona encara es col·locava, i d'Inui, amb un xutàs llunyà. S'ha consumat així la pitjor ratxa de partits del Girona sense guanyar a Montilivi, quatre, que esgota els últims glops d'una temporada inoblidable. I per això ha ovacionat els seus quan l'àrbitre ha xiulat. Té motius per presumir d'un Girona ric en felicitat encara que avui es lamenti del que considera una oportunitat perduda. Ha traduït molts partits en victòries, i ha fet que semblés fàcil. I guanyar costa molt.