L’Espanyol manté la grisor i l’èpica per salvar un nou punt

Cornellà De LlobregatL’Espanyol volia retrobar la millor versió de si mateix per trencar la pitjor ratxa de resultats amb Quique Sánchez Flores a la banqueta, però contra el Vila-real, quan es va mirar al mirall, va veure un equip perdut i sense idees (1-1) a qui només va salvar un miracle. Aquest cop, d’Esteban Granero, que va transformar en gol una falta a cinc minuts del final. Abans, l’Espanyol només havia fet mèrits per perdre en un partit amb un tram final boig que podria haver acabat guanyant. En l’última acció, en temps afegit, Baptistão va topar amb el travesser, Sergio García amb Asenjo i Moreno amb el lateral de la xarxa. Els tres davanters van tenir el gol del triomf però se’ls va resistir. Es va repetir la història de la setmana anterior a Vigo: un empat èpic i valuós, encara que immerescut i insuficient, perquè només serveix per ampliar la distància amb el descens.

La tarda havia començat amb un color força diferent del que va tenir el partit al final. Carlos Sánchez, que es va multiplicar fent-se un tip de recuperar pilotes, va ser un dels pocs que es van salvar, una dada simptomàtica que alguna cosa no funciona bé en un equip que va sortir inicialment amb tres davanters i dos migcampistes creatius. Qui millor defineix l’Espanyol actual, però, és Víctor Sánchez. Dos mesos després, el de Rubí va tornar a actuar com a lateral dret. Sempre voluntariós i correcte en defensa, es va tornar a mostrar especialment erràtic i precipitat amb la pilota: cap de les seves centrades va trobar un cap amic, va rebre xiulets per diversos obusos sense sentit i va estar a punt de comprometre l’equip amb una passada que va quedar curta a David López i que va propiciar un ensurt del Vila-real en forma de pal de Fornals. En tot el primer temps els blanc-i-blaus no van trepitjar l’àrea rival amb la pilota a les botes. Partint de la prudència defensiva, un còmode Vila-real va trobar alguna sortida en atac. I per la banda dreta va arribar el gol: una internada de Mario va trobar dins l’àrea Ünal, que va topar amb Carlos Sánchez. El refús el va recollir a la frontal Rodri, que no s’ho va pensar dues vegades i va perforar la porteria de Diego López. No va necessitar gaire més el conjunt de Javier Calleja per posar nerviós un Espanyol que segueix sense guanyar a casa aquest 2018, i que tampoc aconsegueix derrotar el Vila-real a Cornellà. El públic va acomiadar els jugadors al descans amb xiulets. Exigia una sacsejada que va tardar a arribar.

Una genialitat de Granero

L’única substitució que Quique va fer al descans va ser treure el principal cervell dels blanc-i-blaus, Darder, per Navarro, cosa que va permetre a Víctor Sánchez tornar al mig del camp. Un canvi massa poruc que no va alterar el guió del partit. Poc després, Piatti va entrar per Naldo, però fins als últims deu minuts la producció ofensiva va ser escassa: la primera rematada entre pals, una xilena de Moreno al minut 79. Bacca va perdonar un mà a mà davant de Diego López, i l’Espanyol, que va prémer l’accelerador, va empatar amb una falta en què Víctor Ruiz podria haver vist la vermella. Granero va empatar i l’Espanyol va acabar perdonant el segon. La inoperància amb la pilota va confirmar que el més negatiu de la pitjor ratxa amb Quique no són els sis partits seguits sense guanyar, sinó la falta de rumb d’un equip deprimit.