L’Espanyol reneix tot i l’empenta del Girona (0-2)

GironaL’Espanyol ha començat a escriure les bases d’un futur que satisfà més que el seu present, i ha guanyat al Girona (0-2) gràcies a una efectivitat precisa. Ni els intents d’uns gironins il·lusionats amb arribar a Europa han sigut suficients per combatre els gols de Gerard Moreno, autor d’un doblet. Agafats a les aturades de Pau, els blanc-i-blaus marxen de Montilivi amb una alegria necessària atesos els últims mesos, on han encadenat decepció rere decepció. El Girona, però, pot anar amb el cap ben alt, fruit d’un atreviment que malgrat no haver servit per sumar la victòria, el portarà a continuar vivint èxits en el futur més immediat.

Conscient de la importància del moment, Machín no ha volgut arriscar, i ha apostat pel nucli dur d’un bloc que ha sortit decidit a marcar el ritme. Els 11 de sempre, que dirien a Montilivi. Si el derbi és una final, res millor que jugar-la amb els més fiables. Lluny de fer cap revolució, David Gallego només ha introduït tres canvis respecte a l’última nit de Quique: Naldo, Jurado i Sergio García. Els dos últims, juntament amb Gerard Moreno, han format un trident ofensiu amb la consigna clara de convertir en or tot allò que passés d’un centre del camp en què les disputes han sigut constants. La superioritat perica en la zona de creació, creant una superioritat de tres visitants per dos locals, ha estat contrarestada per la passió gironina. Des del minut 1 s’ha vist un Girona amb l’ànima despullada. S’ha mostrat tal com és, ha accelerat el partit amb la intensitat que volia marcar. Els blanc-i-blaus hi han posat ofici, i han llegit les situacions de manera intel·ligent. Les cartes s’han marcat ben aviat.

Excepte un xut, tímid i llunyà, de Sergio García, una arribada de Portu i diverses accions a pilota aturada en què Pau López s’ha mostrat segur, el partit, d’inici, no ha tingut gaires sobresalts. Ja sol passar, això, els dies en què hi ha molt en joc. La por de perdre ha estat present, també per a un Girona que, tot i no voler marcar-se cap tipus de pressió, sap que té una ocasió meravellosa per ser el primer nouvingut a l’elit que es classifiqui per a Europa. L’Espanyol, mentrestant, ha anat a la seva. Conjuntat i ensenyant múscul quan podia, com en una jugada d’Aarón que ha obligat Bounou a sortir de l’àrea i ensenyar el seu repertori de fintes, ha fet posar les mans al cap a més d’un. A còpia d’insistir, els de Machín han fregat el gol. Un servei de cantonada –n’ha llançat set en mitja hora– rematat, en primera instància, per Mojica s’ha convertit en una assistència a Portu que, amb el cap, ha tocat fluixet, a pocs centímetres del pal. La pressió del Girona, cada cop més efectiva, seguia sembrant els dubtes a l’Espanyol, ofegat en la distribució. Una recuperació de Maffeo, acabada amb un llançament altíssim de Pere Pons, s’ha convertit en el segon avís.

El Girona ja s’havia cregut que la victòria era possible i, quan això passa, sol acabar guanyant. Fins avui. L’avantatge no només s’ha traslladat al marcador per un immens Pau López, que ha evitat una rematada a boca de canó de Juanpe. L’Espanyol patia, intentant passar els minuts de la millor manera possible. Amb el cap abaixat i sobrevivint, com podia, a l’allau. Qualsevol excusa era bona per arribar viu al descans, tot i que mai hauria imaginat el regal que se li ha presentat. Sense haver fet mèrits i jugant amb la fortuna, una rematada de Gerard Moreno, aprofitant un servei de falta de Darder, ha tallat la sequera golejadora de 509 minuts –la cinquena pitjor ratxa històrica– i ha situat el 0-1 a un Montilivi que encara ha tingut temps de veure com Portu i Pere Pons perdonaven l’empat. Especialment el de Sant Martí Vell, que ha desaprofitat un cop de cap davant Pau. Esparracat el guió, ningú donava crèdit.

Efectivitat als dos extrems

Accelerat, el Girona ha afegit un plus a un ritme que ja de per si era cardíac. Necessitava que passessin coses, tot el contrari que un Espanyol feliç amb el que veia. Com menys es jugués, més impotents se sentirien els locals, que han tornat a acaronar l’equilibri en dues opcions de Portu i Stuani que Pau, sempre Pau, ha negat. El porter gironí ha tancat el pany, mostrant una vàlua que a Cornellà-El Prat trobaran a faltar. El partit, però, s’ha segellat a l’altre extrem gràcies a Gerard Moreno, que ja suma 14 gols a la Lliga. Una passada màgica de Darder l’ha deixat sol, i ha tocat subtilment la pilota davant la sortida d’un impotent Bounou i ha silenciat Montilivi, que s’ha estirat dels cabells intentant esbrinar què ha fet malament el Girona per sortir derrotat.

Baptistao, només entrar, ha tingut el 0-3 als seus peus, però Bounou ha evitat que la ferida blanc-i-vermella fos més gran. Tot i intentar-ho de totes les maneres possibles, incloent-hi un canvi de sistema per l’entrada d’Olunga, avui no era el dia d’un Girona generós en l’esforç. El kenià, tot bondadós, ha tingut l’1-2 als seus peus, però el seu xut ha sortit per sobre del travesser. L’Espanyol ha descomptat els minuts per celebrar una victòria que li reporta oxigen, mentre que el Girona, enrabiat, encara té 12 punts en joc per intentar una proesa europea que avui s’allunya una mica més del compte. El millor per als dos, però, és que la temporada vinent es tornaran a veure les cares.