L'Europa dels B
Al mateix temps que l'opac bombo de la federació espanyola escopia emparellaments per als play-off d'ascens, diversos usuaris de les xarxes socials emetien queixes, més o menys educades, per la notable presència d'equips filials en les eliminatòries. Els B del Las Palmas, el Granada, el Deportivo, el Màlaga, el Celta, el Còrdova i l'Elx (contra l'Olot) buscaran pujar a Segona B, i dos més es disputaran el pas al futbol professional enfrontant-se entre ells: els del Llevant i l'Athletic Club. En aquest sentit, les lligues de Portugal i Espanya són les úniques d'un cert nivell a Europa que permeten que els conjunts filials militin en una segona divisió professional. La temporada que ve el Reial Madrid Castella i el Barcelona B tornaran a ser a la Lliga Adelante; a la Liga de Honra lusitana, de vint-i-dos conjunts com la veïna ibèrica, hi han pres part sis segons equips.
El plantejament de com bastir el millor pont cap al professionalisme per als futbolistes que finalitzen l'etapa en les categories inferiors d'un club és tan crònic com variat en la seva resolució. El debat ve de l'ambigüitat del filial: és lògic pensar que un conjunt que encara està concebut com una eina de formació del jugador no té dret a competir en el mateix campionat que formacions farcides de veterans amb dècades de carrera i que, a diferència dels B, sí que poden lluitar per un ascens o un retorn a Primera. Amb tot, segons publicava fa uns mesos La Gazzetta dello Sport , diversos equips de la Serie A, superada només per la primera divisió xipriota en la mitjana d'edat dels jugadors, van plantejar-se replicar el sistema espanyol a l'hora de crear, de cara a la temporada que ve, un pas intermedi entre els primers equips i les squadre primavera . El raonament d'aquests equips es basava en la ràpida i veraç introducció a les característiques d'una competició real que ofereix el model espanyol, semblant a l'alemany amb la diferència que els filials germànics s'han d'aturar a la 3. Bundesliga, l'última divisió professional. Finalment, però, Itàlia s'ha inclinat per un projecte dirigit per Arrigo Sacchi i Demetrio Albertini, i que proposa la reestructuració de les categories de base i la creació d'una lliga de reserves a l'estil anglès, oberta a equips de totes les divisions professionals i en què participin tant jugadors joves com professionals mancats de minuts.
Model anglès
El model anglès, però, va ser sotmès l'estiu passat a una profunda i necessària reforma. La lliga de reserves, tan sovint posada com a model, s'havia convertit en un mal acudit que estava a punt de morir en l'oblit: equips que es retiraven i que preferien organitzar el seu propi calendari d'amistosos; partits a porta tancada en horaris com dimarts al matí; cada cop menys duels i més espaiats, i una regulació laxa que permetia escenes com la del llavors entrenador del Burnley, Owen Coyle, que el 2009, als quaranta-tres anys i quan en feia dos que s'havia retirat, es va alinear amb els seus reserves en tres partits. El pla que ho va canviar tot s'anomenaElite Player Performance Plan (Pla de Rendiment del Jugador d'Elit). Els clubs professionals d'Anglaterra, si bé no tots van mostrar-se a favor de la idea, s'han dividit en quatre categories, revisables anualment a través d'una auditoria independent, segons la inversió de cadascun en les seves divisions inferiors i les instal·lacions i els recursos humans que destinen a les seves acadèmies. Cada divisió disposa d'una lliga sub-18 (juvenil) i d'una lliga sub-21 (les antigues reserves), aquesta amb un calendari més ben organitzat i amb límits pel que fa als jugadors del primer equip que poden participar en la reserva a la recerca de minuts o aclimatació.
Els professionals també poden baixar a jugar amb els reserves en cas que els calgui a França, però el campionat gal té el tall més sever de tots: els filials no poden passar de quarta divisió o CFA: Championnat de France Amateurs. A l'hexàgon és on tenen més clar que els equips B no es poden equiparar als professionals, però a la resta d'Europa les opinions, les estructures que se n'han derivat i els resultats han estat ben diversos.
