Publicitat
Publicitat

L’Olot planta cara i empata amb el Girona (0-0)

Els olotins, superiors en el tram final, no es van deixar sorprendre per un rival de Primera

L’Olot i el Girona van empatar (0-0) en un emotiu partit d’homenatge a Abel Solé, que va disputar els primers minuts culminant una brillant trajectòria que l’ha dut a ser el jugador que més ha vestit la samarreta olotina, amb 437 partits al llarg de 12 temporades, incloent-hi 5 ascensos de categoria –des de la Primera Regional a la Segona Divisió B–. El conjunt olotí, immers en un projecte renovat i il·lusionant que li permeti competir amb les millors condicions possibles en la categoria de bronze, va demostrar les seves intencions des de bon principi: protagonistes amb la pilota als peus, els hàbils Héctor, Nacho Pérez i Marc Mas efectuaven ràpides transicions com a actors principals.

La novetat més destacada de l’equip dirigit per Pablo Machín –que va completar l’onze amb els jugadors del Peralada que han realitzat tota la pretemporada– va ser la presència de Carles Planas al carril esquerre. Absent durant tot l’estiu, el jugador català va tenir un bon rendiment, actiu en la predisposició i mostrant petites pinzellades de la profunditat que espera poder oferir. Com a sorpresa, cal destacar la inclusió de l’uruguaià Romero al centre de la línia defensiva, mentre que a l’habitual baixa de Juanpe –amb les bones sensacions que sent no en té prou per rebre l’alta mèdica– s’hi va afegir la d’Eloi Amagat, que s’està recuperant d’un lleuger problema muscular. Portu, que va oblidar el carril per fer-se seva una de les dues mitjapuntes –l’equip va matisar el dibuix, passant a un 3-5-1-1– va ser un dels més actius, i va rematar massa creuat en la primera gran oportunitat d’un Girona que, a partir de llavors, va tenir en l’estratègia el seu millor aliat. A la mitja hora, Boulaya va gaudir d’una ocasió immillorable, però la sort li va ser esquiva en veure com el seu llançament sortia fregant el pal. Poc després seria Àlex Granell qui veuria com Ginard desviava el seu xut a la cantonada. Per a l’Olot, cada cop amb menys domini, les pilotes llargues buscant la velocitat de Guzmán significaven un oxigen necessari per acostar-se amb cert perill a la porteria defensada per Bounou, molt sòlid i atent en les sortides.

El Girona, amb molt de marge de millora

Els homes de Martin Posse, encara de dol per la greu lesió soferta per un dels seus puntals, Dembo Batchilly, que estarà de baixa entre sis i vuit mesos a causa d’un trencament al lligament creuat anterior del genoll dret, tornaven amb les piles carregades després del pas pels vestuaris. Mitjançant una pressió alta en la sortida de pilota del conjunt de Machín, els olotins van incomodar un Girona que es va veure superat en la gran majoria del segon temps. Héctor, des de la frontal, i Nacho Pérez posaven a prova els reflexos de Bounou, mentre que el Girona només va inquietar mitjançant les –esporàdiques– aparicions dels joves Soni i Andzouana. Un fort xut d’Aleix García va ser l'última ocasió d’un Girona amb molt de marge de millora al davant. El tècnic sorià, amb la clara intenció de carregar de minuts els seus futbolistes, només va fer dues substitucions, fet que va provocar que el ritme s’alentís a causa de la davallada física en el tram final. La causa? La disputa d’un nou amistós, aquest dissabte –a les 20 h– davant el Reus, on el gran bloc de jugadors que ahir no van participar en el partit tenen previst competir durant els 90 minuts. Muniesa, oficialitzat recentment com a nou jugador blanc-i-vermell, podria disputar els seus primers minuts tot i no haver realitzat cap entrenament.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT