Laia Sanz: “Havent quedat setzena, sembla que ara estic obligada a millorar, i no és fàcil”

BarcelonaLaia Sanz (Corbera de Llobregat, 11 de desembre del 1985) sap que aquest pot ser el seu any al Dakar. La setzena posició en la general de la temporada anterior li ha obert les portes de l’equip HRC i portarà una Honda oficial per primer cop. Però també sap que al Dakar les coses no són fàcils i que tot se’n pot anar en orris en qüestió de segons.

Setzena l’últim Dakar. Ara tothom demana millorar el resultat final!

És complicat. L’any passat va haver-hi més retirades del que és normal entre els pilots del davant. El tercer i el cinquè dia, entre la duresa i que les motos s’incendiaven, va haver-hi molts pilots que van plegar. Però esclar, és una putada; havent quedat setzena, sembla que ara estic obligada a millorar, i no és fàcil. Ja és prou difícil igualar-ho. Però si vaig quedar setzena vol dir que puc millorar. Ho intentarem! La gent es passa una mica dient que com que ara vaig amb una moto oficial hem de fer top ten. S’ha de ser realista.

Fer top ten no és ser realista?

No esperava haver-ho fet tan bé fa un any. La gent ara em demana el top ten perquè vaig amb una moto oficial, però els que hem fet el Dakar sabem com és de difícil. La meva intenció aquest any és anar tranquil·la, gestionar les ganes de donar gas i anar de menys a més. Si puc estar entre els 25 primers dia a dia, crec que podré fer un bon resultat.

Amb què estaria satisfeta?

Top 15? [Riu.] Estaria bé!

Aquest any la seva preparació ha estat més encarada al Dakar.

Vaig al Dakar més ben preparada que mai, ja que m’he pogut estar un mes sencer a l’Àfrica entrenant-me. He sabut amb temps amb quina moto correria i això m’ha donat molta pau i tranquil·litat. L’any passat vaig tenir la moto tres setmanes abans de l’inici, que ja era molt, ja que anys enrere gairebé havia estrenat la moto el dia del podi de sortida!

Una Honda oficial. Com se sent sobre la moto?

L’Honda és perfecta, la millor moto que he portat mai. És semblant a l’oficial de l’any passat però millorada. L’he pogut provar al Marroc i n’estic molt contenta.

En què l’ha ajudat centrar-se a preparar el Dakar?

Per exemple, el Ral·li de Merzouga, en què vaig anar molts dies al davant obrint pista, m’ha servit per veure com és d’important confiar en un mateix i que, si segueixes bé la navegació, les fites surten. Segurament, si l’any passat hagués fet tot el que he fet aquest abans del Dakar, no m’hauria saltat la fita. Em va faltar confiança. Tenia al davant un pilot dels capdavanters que es va desviar del rumb que calia seguir... i en aquell moment costa molt pensar: “Jo vaig bé, és ell qui s’equivoca”. Aquestes coses, de mica en mica, les vas aprenent. Així doncs, a priori ha d’anar millor, però amb aquestes coses mai se sap.