02/05/2018

L’altaveu mediàtic del Madrid

2 min
L’altaveu mediàtic del Madrid

MadridEl Madrid jugarà la tercera final consecutiva de la Champions i la quarta en cinc anys. Són indiscutiblement els reis d’Europa i s’arriben a creure que porten aquesta competició a la sang. Però realment han arribat tan lluny per petits detalls, no perquè siguin millors. Un penal a favor assenyalat a l’últim minut, un de no assenyalat en contra, una errada històrica del porter rival, lesions oportunes dels jugadors estrelles rivals... Perquè ara resulta que guanyar aquesta competició és el millor que li pot passar a qualsevol equip. En canvi, quan van guanyar la Copa del Rei amb Mourinho era la millor Copa de la història.

El secret del Madrid és controlar el relat. Tenen un altaveu mediàtic impressionant que actua de manera absolutament coordinada a l’hora de fer públic el missatge. Quan el Madrid guanya la Lliga -la temporada passada sense anar més lluny-és perquè és la competició més difícil, més treballada i que corrobora sens dubte qui és el millor. Quan guanyen la Champions, demostren que són els millors d’Europa i és el trofeu que fa més il·lusió i que té un plus que els altres no tenen. I quan guanyen la Copa, com hem dit abans, ho eleven a la idea que ho fan l’any més complicat i ho justifiquen fent una ruta només per aquesta Copa. I quan perden? És perquè hi ha una conspiració contra ells i a favor dels seus rivals. Si és la Lliga és qüestió del villarato, i el millor Barça de tota la història va guanyar perquè tenia els arbitratges. I si és la Champions és perquè els blaugranes portaven Unicef a la samarreta i la UEFA els havia de compensar.

Aquest altaveu està perfectament organitzat. Des de mitjans de comunicació afins fins a veus del mateix club. Real Madrid TV, que s’emet per tot Espanya, té un programa diari en què s’encarreguen de criticar la premsa i deixar en evidència periodistes traient de context les seves paraules. Si no, el mateix entrenador ho diu en roda de premsa, com Mourinho en allò dels “ por qué ”. O els jugadors, com ha tuitejat Isco fa poc criticant un periodista perquè no havia fet el mateix discurs el dia de la remuntada del Barça al PSG que el del Juventus al Bernabéu. I llavors, diaris, ràdios i televisions que tenen fil directe amb la cúpula del Madrid.

Tot perfectament controlat per guanyar el relat. El problema és que, igual que passa amb altres temes, el relat grinyola quan surt de les fronteres espanyoles. A Itàlia amb el Juventus o a Alemanya amb el Bayern ja veuen que al Bernabéu hi passen massa casualitats. I ja sabem que les casualitats no existeixen.

stats