Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

L’ambaixador se n’ha sortit

El Barça ha engegat la seva particular operació diàleg i acaba d’obtenir el primer èxit en l’escena internacional. Ens hem fet un tip de denunciar que el club hegemònic sobre el terreny de joc al segle XXI avançava cap a la insignificança institucional perquè havia perdut influència als despatxos de Nyon, als de Las Rozas i als de Can Tebas. Però alguna cosa ha canviat. De fet, ha calgut un canvi de president a la UEFA perquè hi penetri el discurs del sentit comú. Tant el Barça com la UEFA anaven encaminats a prendre mal si mantenien l’escalada d’hostilitats judicials en la qual estaven immersos pel tema de les estelades. El “més que un club” té una dimensió massa gran per ser atropellat per la UEFA, que esdevé un enemic massa gran fins i tot per a una entitat com el Barça.

Algú ha posat seny i segurament durant les pròximes setmanes anirem posant noms i cognoms als responsables de l’operació. Aquest algú ha entès que un veredicte contrari al Barça en el procés obert al TAS deixava la junta de Bartomeu atrapada en una única via de sortida: una fugida endavant cap a Estrasburg per defensar-se d’una vulneració de drets fonamentals (la llibertat d’expressió) comesa sobre els propietaris de la institució. I aquest escenari obria un risc enorme per als gestors federatius de Nyon. Si la justícia ordinària entra al seu cortijo mai més podran seguir vivint al marge amb l’argument que tot s’ha de dirimir en l’àmbit de la justícia esportiva. I si a tot això hi afegim un relleu a la presidència de la UEFA, les circumstàncies han anat a favor.

El Barça se n’ha sortit fent evolucionar la normativa federativa europea en la direcció del sentit comú. Es negociaran les multes que s’han acumulat fins ara però el Barça pagarà i reconeix que amb el reglament actual toca pagar. Però ha exercit la pressió i la força necessàries per evitar temptacions que en el futur algú miri de neutralitzar la potència simbòlica del club blaugrana per la via d’encallar-lo als jutjats. A partir d’ara fixem-nos en les coses que passen i no en les que diran. Tots dos, Barça i UEFA, necessiten fixar un relat que els faci sortir amb dignitat del forat on els han portat interessos poc confessables. Perquè la realitat és tossuda i si algú havia somiat la possibilitat d’esborrar les estelades d’un escenari on fa dècades que apareixen amb naturalitat… ja fa mesos que ha hagut de pair que no se’n sortirà per la via de Nyon.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT