L’any Suñol
La ciutat de Barcelona va viure molts segles d’esquena al mar fins que als anys 90 va recuperar la façana al Mediterrani. El Barça ha viscut una experiència semblant amb la seva història. I, concretament, amb la figura del president Suñol. Figura política de primer nivell, president de la Federació Catalana de Futbol, impulsor del diari La Rambla entre moltes altres coses, Suñol mereixeria per mèrits propis un lloc destacat en l’imaginari barcelonista. En canvi, les circumstàncies de la seva mort, les connotacions polítiques que hi anaven lligades, el van fer desaparèixer. La història l’escriuen els guanyadors. En el cas de Suñol, l’han escrit els seus assassins, que van guanyar la Guerra Civil, que el van afusellar a Guadarrama i van aniquilar el seu record de manera tan efectiva que generacions i generacions de culers s’han omplert la boca del més que un club sense tenir una idea clara del personatge que més bé encarna aquesta sentència.
Si el Barça ha transcendit la seva condició de club de futbol és gràcies al fet que en cada moment els seus responsables directius han posat la institució al servei de la societat catalana. En molts casos això ha passat sense que els directius comparteixin el sentit de les reivindicacions polítiques de la majoria social de l’entitat. Suñol sí que les compartia. Estudiar una mica la seva figura ens descobreix algú obstinat a elevar el nivell cultural de la societat catalana. Algú que va descobrir que l’esport en general, i el Barça en particular, eren un instrument impagable per aconseguir-ho. Sense l’Esport i Ciutadania, el sentit de l’activitat de Suñol, no s’entén la condició de més que un club que tant ens agrada repetir.
La història l’escriuen els guanyadors, és cert, però la partida és molt llarga. I la realitat molt tossuda. La junta directiva actual, segurament sense compartir-ho de manera majoritària més enllà d’il·lustres directius convençuts com el vicepresident Carles Vilarrubí, ha recuperat la figura de Suñol. No només això. El club va mobilitzar els nens de La Masia perquè assistissin a l’estrena del documental sobre el president afusellat i prenguessin consciència que la samarreta que porten té una càrrega històrica que no es pot menystenir. La setmana passada reivindicàvem un relat propi. En aquest relat resulta imprescindible explicar que el Barça és d’un país on en el seu moment van assassinar el president del club i el de la Generalitat.
A Barcelona li ha anat molt millor en reconciliar-se amb el mar. Al Barça no li anirà malament retrobar-se amb la seva història.
