L’any per emmarcar del nou dictador anglès

BarcelonaD’ençà que Alex Ferguson va retirar-se, el 2013, aixecant l’últim títol de lliga del Manchester United -el 13è amb l’escocès a la banqueta-, la Premier va quedar-se òrfena d’un gran dominador. La lliga més prestigiosa del món passava a ser, alhora, la més disputada, amb fins a sis equips capaços d’asseure’s en el tron. Fins a aquesta temporada, en què el City -en el segon curs de Guardiola- s’està erigint en un rival del tot intractable.

Seguint les passes del seu mentor, Johan Cruyff, el de Santpedor ha aconseguit plasmar la seva idea de futbol en un ecosistema teòricament contrari a la seva filosofia. Després d’un any en blanc en què va plantar les llavors del canvi, Guardiola recull aquest curs els fruits en un equip disposat a imposar una autèntica tirania a Anglaterra. La Premier té un nou dictador. El City va tancar l’any amb un dolorós empat a Selhurst Park (0-0), ja que va quedar-se a un triomf del rècord de 19 victòries seguides en lliga del Bayern Munic i va perdre per lesió Gabriel Jesus i De Bruyne. Va ser un partit en què va tenir ocasions per guanyar, però que va estar a punt de perdre. Ho va evitar Ederson en aturar un penal al minut 91 a Milivojevic.

Malgrat l’empat, Guardiola no havia firmat mai abans 25 triomfs en els primers 30 partits, ni tampoc havia arribat a tancar un any natural amb 59 punts. En els seus primers cursos al Barça i al Bayern n’havia aconseguit 56 i 53, respectivament. “No crec que hàgim guanyat la Premier. El que hem fet fins ara és irreal, però encara no hem guanyat. Tard o d’hora perdrem punts, i veurem com som capaços de reaccionar en aquell moment”, havia advertit de forma premonitòria Pep abans d’enfrontar-se al Palace.

Un equip total, més enllà dels diners

El seu City mana amb mà de ferro. És capaç de monopolitzar la pilota -té el percentatge més elevat de possessió de la Premier (70,4%)- però també de fer mal a través de la velocitat o el joc aeri. “És molt important que tothom ho intenti i no dependre dels davanters per marcar”, diu Guardiola, que pilota un gegant a qui pocs semblen poder fer ombra a Europa. Entre els seus reptes, aconseguir el pòquer de títols, un fet sense precedents a Anglaterra, on qui més s’hi ha acostat és el United, el 1999, amb un triplet (Champions, Premier i FA Cup). Res sembla impossible, a hores d’ara, per a l’arquitecte del sextet blaugrana.

Per ser el conjunt més golejador de les principals lligues d’Europa (61 gols) i tancar l’any amb 102 dianes (a només 4 del rècord del Liverpool del 1982), fa falta molt més que bons davanters. Homes com Sterling (17 gols aquest curs), Sané, De Bruyne o Otamendi estan vivint la seva millor versió amb un estil en què qualsevol pot marcar. “Per la manera com treballa es veu que és un tècnic especial, diferent. Té una visió global del camp en què no importen les posicions, sinó el joc coral”, l’elogia una llegenda de la Premier com Frank Lampard. Per a l’ara comentarista de Sky Sports, el curs passat Guardiola “va aprendre més que en qualsevol altre any, ja que va haver de demanar molt, potser massa, als seus jugadors” perquè s’adaptessin a la seva idea.

“La gent deia que no podríem jugar a Anglaterra de la mateixa manera com ho fèiem al Barça, però és possible, i ho hem fet”, diu traient pit Guardiola, que destaca, per sobre de tot, la “personalitat” amb què estan jugant. El resultat d’aquell primer any d’aprenentatge: un equip total. “El seu joc de posició ha evolucionat amb el temps, s’ha reformat lleugerament adaptant-se a la Premier. Hi haurà les habituals queixes sobre quants diners s’ha gastat i sobre l’origen d’aquests diners, però el futbol anglès no ha vist mai un futbol com aquest”, va escriure al The Guardian el reconegut analista Jonathan Wilson, que posa especial èmfasi en com el tècnic català ha reafirmat la seva versió del postcruyffisme després que els seus èxits a Alemanya fossin “menyspreats” a causa de les repetides derrotes a les semifinals de la Champions.

A la Premier no es qüestiona que bona part dels èxits d’aquest club es deuen a la multimilionària inversió del seu propietari, el xeic dels Emirats Àrabs Mansour bin Zayed Al-Nahyan: 785 milions d’euros han costat els 21 jugadors d’aquesta plantilla, 249 dels quals invertits l’últim estiu. Una quantitat que va generar crítiques en adversaris com José Mourinho, que va acusar el City d’haver “comprat laterals a preu de davanters”. El que no deia el portuguès era que els seus homes han costat 730 milions al United. “Si Guardiola fos l’entrenador del United, guanyaria la Premier”, va defensar un altre exjugador, Jamie Carragher. “Si rebobinéssim a l’inici de curs, i mirem els jugadors de les dues plantilles, un per un, quina diríem que és millor? ¿Ederson era considerat millor que De Gea? Els aficionats del United volien a Fernandinho o a Matic?”, va reivindicar l’ex del Liverpool, que va qualificar el Pep com “l’estrella del City, capaç de millorar el rendiment dels jugadors”. L’alta inversió en reforços no resta mèrits a la gestió del preparador català, que ha rebut elogis, fins i tot, d’exjugadors del seu principal rival i veí. “Hem vist al City destrossar molts equips a principis de curs [5-0 al Liverpool, 0-6 al Watford, 5-0 al Crystal Palace o 7-2 a l’Stoke], però ara mostren altres qualitats que es necessiten per guanyar títols”, apunta Phil Neville, que destaca la paciència amb què el City ha afrontat molts partits que s’ha endut al tram final: 11 dels 61 gols han arribat a partir del minut 80 -el rècord el tenen Arsenal i Liverpool, amb 20-, i quatre d’aquests gols han servit per salvar triomfs en partits que semblaven encallats. “He guanyat la Premier sis cops amb el United, i la nostra habilitat per seguir fins al final i marcar gols decisius va ser un factor molt més important que el futbol ofensiu pel qual érem famosos”, assegura Neville, que veu indicis que ara al City passa el mateix. “La paciència forma part del seu pla de joc. Quan els seus jugadors tenen total confiança en el pla A, no necessiten un pla B. Els seus rivals ja saben el que vindrà en els últims 10 minuts”, afegeix el també comentarista de l’Sky.

El gran rival a batre

El mateix Neville es pregunta si hi ha “algú capaç de tombar aquest City”, encara que des del conjunt de l’est de Manchester s’aposti per la humilitat: “20 victòries no són res sense títols”, avisa De Bruyne. “No crec que ningú pensi en els rècords. Estan bé per al currículum, però hem de seguir sumant punts i guanyant”, afegeix Sterling. Tots dos brillen sota les ordres d’un Pep que vol restar-los pressió a Europa: “El favorit per guanyar la Champions és l’equip on juga Leo Messi”. La gran despesa feta en fitxatges, l’expectació que ha generat el tècnic català i la superioritat en el joc, exigeixen al City un bon grapat de títols.

De moment, tenen l’avantatge més gran de la història de la Premier a aquestes altures (14 punts), i podrien acabar superant els 18 que li va treure el United a l’Arsenal el 2000. A més, tenen a tret rècords com el d’equip amb més triomfs i gols en una lliga. A la Copa de la Lliga (EFL), s’enfrontaran a les semifinals a doble partit amb el Bristol City de la Segona Divisió. A la FA Cup s’estrenaran dissabte amb el Burnley. I a la Champions tenen un assequible Basilea. Guardiola insisteix que encara no han guanyat res, però sap que pot tornar a guanyar-ho tot: “Fins quan estaré aquí? No ho sé, dependrà de l’èxit que tinguem. Per seguir, cal guanyar”.