L’àrbitre gai amenaçat amb bales
BarcelonaDijous, vuit del matí. Mentre viatjava a Barcelona, on aquest cap de setmana farà d’àrbitre del Panteresports 2016, un torneig LGBT, Jesús Tomillero va rebre una nova amenaça de mort: un missatge il·lustrat amb bales.
L’any passat es va convertir en el primer àrbitre que va sortir de l’armari. “El primer partit que vaig arbitrar va ser un infern, es van passar tot el temps insultant-me per la meva orientació sexual. Després, acabat el partit, un grup de nens em van tirar pedres”, denuncia. Una altra vegada li van tirar ous pel carrer. El jove andalús de 21 anys es va veure obligat a suspendre algun partit i fins i tot va anunciar que plegava, però s’ho va repensar. “Marieta, posa’t el tanga”, li va cridar una mare. “Marxa a Gran Hermano ”, li va dir un pare, que havia anat a veure el seu fill jugar un partit de categoria infantil. Els insults han passat de les graderies a les xarxes socials, on li arriben amenaces de mort. El cas està sent investigat i al jove andalús li han assignat presència policial al seu domicili. “Estan intentant que no em passi res”, diu. Quan demana protecció als camps, és acusat de voler protagonisme.
Ara ha creat una associació (Roja Directa) per combatre l’homofòbia. “No els hem de donar el gust a les persones que volen que ho deixi. Hem de ser forts i valents. No deixaré que la gent condicioni el que a mi m’agrada o em deixa d’agradar. El meu objectiu no és convertir això en un circ, sinó arribar a Primera Divisió, i no em penso rendir. És el meu somni. Porto arbitrant des dels 11 anys, que és el que m’agrada”, explica el jove, que cobra menys de 20 euros per cada partit i que compagina l’arbitratge amb dues feines per poder arribar a final de mes.
El seu següent repte és aconseguir una regulació oficial. “Hem de lluitar per la igualat en el futbol, que és un món molt complicat. A Andalusia encara no està ben vist que un homosexual faci d’àrbitre. Tenir visibilitat als mitjans de comunicació m’ha ajudat a rebre suports, però també m’ha perjudicat perquè ara estic rebent amenaces de mort. Suposo que el meu cas ajuda altres homosexuals i és per això que jo estaria disposat a tornar a passar per tot el que he passat”, reconeix a l’ARA.
“El problema és que el futbol és un esport molt masclista i el Jesús rep agressions des de dins i des de fora”, analitza Toni Travieso, vocal de Panteres Grogues, el club que aquest cap de setmana reunirà 850 esportistes de diferents països a Barcelona. “Som un club esportiu LGBT que ofereix un espai segur per poder practicar esport sense ser discriminat o sentir-se ofès. Aquí la situació no és tan greu, però a altres llocs l’odi cap al nostre col·lectiu és important. Volem donar visibilitat a la nostra comunitat i demostrar que som igual de capaços que la resta de practicar qualsevol esport. L’orientació sexual no té res a veure amb la capacitat per fer una activitat i volem que tothom ho entengui i ho accepti. És una decisió personal, però la gent no ha de tenir por de sortir de l’armari”, resumeix Jacques Schoofs, el president del club, que fa poc va empènyer el Barça a lluitar contra l’homofòbia.
Pau Ribes ha viscut un altre tipus de discriminació, víctima dels clixés de l’esport. “Quan vaig començar a fer natació sincronitzada, em vaig adonar que era l’únic noi. Era el bitxo raro, el que feia un esport diferent. Vaig patir discriminació de gènere i pel fet de ser un noi no em deixaven participar en alguns campionats. Primer em vaig quedar estancat, però després vaig aconseguir obrir camí”, recorda. L’any passat va fer tàndem amb Gemma Mengual en un Mundial. “L’esport no té sexe i no s’hi poden posar obstacles i prohibicions”, recorda el català, que aquest any obrirà una escola de natació sincronitzada adreçada a nois de 7 a 17 anys.
