L’art de rematar de primeres, l’art de Suárez
L’uruguaià sentencia l’eliminatòria amb una estètica rematada de volea
BarcelonaLa pilota queia amb neu, precisa i suau, i superava la posició de Laurent Koscielny. Leo Messi la va caçar amb extrema subtilesa, col·locant l’empenya per esmorteir una passada llunyana de Neymar que superava la defensa de l’Arsenal. Després de l’excels control, l’argentí va rematar des de la frontal de la petita, a boca de gol, però David Espina va respondre amb una gran aturada que va evitar el primer gol de la freda i plujosa nit barcelonina. No era el dia dels controls, era la nit dels remats de primeres, d’aquelles accions sense temps per pensar, instintives i sorprenents. Aquelles accions en què Luis Suárez, depredador insaciable, és el millor.
Primer va ser Mohamed Elneny, des de la frontal, qui va enviar a l’esquadra la passada enrere d’un company. La pilota va sorprendre Marc-André ter Stegen, que, tapat pel cos de Sergio Busquets, no va tenir temps de treure el puny per rebutjar la canonada amb rosca de l’egipci. Va ser l’única vegada que l’alemany es va veure superat pels canoners britànics, que durant el segon temps -especialment en una falta a l’esquadra d’Alexis- van posar a prova l’agilitat del porter blaugrana.
Amb la rematada d’Elneny, l’Arsenal es va tornar a posar en el partit i va exigir al Barça que recuperés la intensitat necessària en qualsevol encontre d’elit. Mascherano va haver d’irrompre per corregir l’error de Jérémy Mathieu i evitar el gol de Danny Welbeck. L’argentí va rememorar el dia que va canviar la seva vida al Barça. Acabat d’arribar a Barcelona se sentia perdut, parlava un llenguatge diferent de la resta. “Les meves característiques semblaven anar en contra de tot el que representava el Barça”, va admetre al The Guardian. Però va arribar l’Arsenal i el Jefecito va impedir la rematada de Nicklas Bendtner, sol davant Víctor Valdés, que hauria suposat l’eliminació blaugrana. Ahir, amb l’un a un, l’argentí va tornar a ser salvador. “És un dels nostres líders, al camp i al vestidor, és un dels jugadors amb més pes dins l’equip”, destacava el seu entrenador, Luis Enrique, a la sala de premsa.
Sostingut per Mascherano i Ter Stegen en els pitjors moments, quan el Barça va permetre un intercanvi de cops perillós, va aparèixer Suárez per dinamitar l’eliminatòria. Va obrir a la banda des de la frontal, va buscar el desmarcatge al segon pal i va rematar de volea a l’esquadra d’Ospina. De primeres. Instintiu. Primari. Voraç. Un golàs. Colpejant amb l’empenya exterior una pilota centrada per Dani Alves. L’estètica al mateix nivell que el pragmatisme. “L’important és que ha entrat”, explicava l’uruguaià encara sobre la gespa, incapaç d’explicar com havia caçat la pilota servida pel carriler brasiler. Més paraules per definir l’excels xut de Suárez, les d’Arsène Wenger, que va definir sense por el que acabava de veure: “El Barça és excepcional, té jugadors que converteixen la vida corrent en art”, resumia el francès. I el millor art de Suárez, més enllà de la seva pressió asfixiant i generosa, és quan ataca la pilota sense pensar, instintiu i voraç.
