L’efecte Trump pot afectar la cursa olímpica de Los Angeles

Nova YorkLa prohibició de Donald Trump de prohibir l’entrada als Estats Units de persones provinents de set estats musulmans podria tenir un gran impacte en els esports internacionals i afectar la candidatura per als Jocs Olímpics del 2024 de Los Angeles. Les autoritats esportives nord-americanes s’esforcen per comprendre tot l’abast de les implicacions de l’ordre executiva del president Trump, incloent-hi la qüestió de si els atletes dels països afectats poden entrar als Estats Units per competir. “Estem treballant amb l’administració per entendre les noves regles i saber com podem convidar els atletes a competir”, deia Patrick Sandusky, portaveu del Comitè Olímpic dels Estats Units. De moment, com a mínim un dels delegats del Comitè Olímpic Internacional, Richard Peterkin, de l’estat caribeny de Saint Lucia, ha criticat la decisió de Trump.

L’efecte més immediat es podria veure en la lluita lliure, atès que un dels països afectats per la prohibició és l’Iran, que ha tingut durant molt de temps una relació bastant bona amb els Estats Units en aquest esport. L’equip de lluita lliure dels Estats Units està inscrit a la Copa del Món, que se celebra a l’Iran el 8 de febrer. Steve Fraser, campió olímpic de grecoromana el 1984, afirma que el president de la federació iraniana té previst reunir-se aquest cap de setmana amb funcionaris del seu govern en un intent d’assegurar-se que els lluitadors nord-americans poden entrar a l’Iran, ja que el govern de Teheran, per tornar el cop de Trump, vol vetar l’entrada de ciutadans nord-americans. Els últims anys la lluita lliure ha permès acostar enemics. El 2013 els Estats Units, l’Iran, Cuba i Rússia es van unir per persuadir el Comitè Olímpic Internacional que mantingués la lluita al calendari dels Jocs d’Estiu. El 2014 Christina Kelley, la principal ambaixadora internacional dels Estats Units en la lluita, va ser una de les poques dones amb permís per entrar en un pavelló esportiu a l’Iran des de la Revolució Islàmica del 1979. “No crec que el nostre president tingui ni idea de la feina feta per les federacions esportives per la seguretat dels nostres ciutadans”, es queixa Kelley.

Els interrogants de la candidatura

La prohibició dels visitants de l’Iran, l’Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen es produeix en un moment delicat per al Comitè Olímpic dels Estats Units, ja que la candidatura de Los Angeles per als Jocs d’Estiu del 2024 sabrà el 13 setembre si s’imposa a les candidatures de París i Budapest. París, Los Angeles i Budapest entren avui en la darrera fase del seu camí: la de presentar els seus projectes a nivell internacional. I l’efecte Trump il·lusiona especialment els francesos, que es veuen més favorits que abans. David Wallechinsky, nord-americà membre de la comissió cultural i de patrimoni del COI, creu que l’elecció de Trump al novembre ha fet mal a la candidatura de Los Angeles, ja que Trump és vist per molts com a “antimusulmans, antidones i antillatins”. “És un cop molt fort, però no definitiu, al projecte de Los Angeles”, lamenta. En una reunió a la seu del COI a Lausana, Wallechinsky va passar-se hores defensant el projecte de Los Angeles i va recordar que tres quartes parts dels votants de la ciutat no van fer-ho per Donald Trump.

D’altra banda, s’espera que els Estats Units presentin un projecte per ser seu del Mundial de futbol del 2026. Al juny Sunil Gulati, president de la Federació de Futbol dels Estats Units, va dir que una presidència Trump podria complicar una oferta nord-americana, especialment si es tractava d’una oferta conjunta amb Mèxic, tenint en compte els plans de Trump de construir un mur a la frontera sud dels Estats Units. Després del triomf de Trump, però, Gulati va modificar el seu discurs i va assegurar que el projecte podia tirar endavant.

Hi ha moltes preguntes que segueixen sense resposta, com per exemple, si molts atletes seran capaços de viatjar, com Thon Maker i Luol Deng, jugadors de la NBA nascuts al Sudan, un dels set països que són a l’ordre executiva de Trump. Tots dos van néixer a Wau, que ara forma part del Sudan del Sud, que es va independitzar del Sudan el 2011. Per la seva banda, la lliga de futbol nord-americana té dos jugadors nascuts als Estats Units amb llaços familiars amb dos dels països afectats: Steven Beitashour, de Toronto, ha jugat amb la selecció de l’Iran, i Justin Meram ho ha fet amb la de l’Iraq.

L’atleta britànic Mo Farah, que va néixer a Somàlia i que ha guanyat quatre medalles d’or olímpiques en els 5.000 i els 10.000 metres, és un atleta patrocinat per Nike i entrenat per Alberto Salazar. Farah va escriure al seu Facebook: “L’1 de gener Sa Majestat la Reina em va fer Cavaller del Regne. El 27 de gener el president Donald Trump em fa estranger. Soc un ciutadà britànic que ha viscut als Estats Units durant els últims sis anys -treballant molt, contribuint a la societat, pagant els meus impostos i criant els nostres quatre fills al lloc que ara diuen llar-. Ara no soc benvingut”. I un altre cas: nascut a Somàlia i amb passaport nord-americà, Abdi Abdirahman va ser tercer a l’última Marató de Nova York, una edició en què van participar tres corredors de l’Iran, nou de Síria i un del Sudan. Finalment, el pròxim Mundial d’halterofília també es podria veure afectat, ja que l’Iran és una potència en aquest esport.