Leo Messi, el crac d’equip que fascina a nivell individual

BarcelonaEl Barça va sortir ahir del Sadar amb els tres punts i la sensació, després de moltes setmanes, que és molt més que Leo Messi. El davanter va tornar a signar un partit immens gràcies, en part, al bon rendiment dels seus companys. Determinant, sí, però no tòxicament imprescindible. Sense aquesta pressió d’haver de decidir-ho tot, al mig del camp i davant la porteria, el 10 va mostrar-se participatiu buscant la pilota i amb l’habitual instint assassí. Jordi Alba va seguir sent un dels seus socis preferits. El lateral és un dels jugadors, tot i formar la línia defensiva, que combina més i més bé amb ell. Contra l’Osasuna va donar dues passades de gol, una d’elles després de rebre una pilota filtrada per Messi entre lateral i central que el deixava tot sol abans de trepitjar la línia de fons. Control, passada a Luis Suárez i la primera diana del matí. Els navarresos perdien el nord i llavors apareixia el crac blaugrana per fer un doblet després d’haver-se topat amb Nauzet en tres ocasions molt clares.

El més golejador

Messi va rematar plàcidament una passada d’Alba a boca de canó. Era el gol de la tranquil·litat. L’Osasuna es rendia i l’argentí, fent sang, va tancar el marcador amb una jugada de geni. Va desfer-se de la pressió de dos migcampistes, va començar la carrera i, en el moment just, va saber mantenir la pilota i superar, amb tres fintes de xut, una improvisada barrera a l’àrea de quatre vermells i el porter. Exquisit. El de Rosario és un jugador que, tot i haver-ho inventat tot, és capaç de mostrar a cada partit un nou recurs, una acció diferent. L’exhibició a Pamplona va ser un dia més a l’oficina. Els seus registres golejadors estan a l’altura de la col·lecció de detalls tècnics. Amb els dos d’ahir, ja és el futbolista del món que ha signat més gols (58) i més assistències (34) aquest 2016. A més, lidera la taula de pitxitxi de la Champions i la Lliga Santander (empatat amb Cristiano Ronaldo i el seu company Luis Suárez).

Els onze del campionat domèstic se sumen als 312 que ha marcat des que va debutar amb el Barça, un número que iguala la suma de les estadístiques de dos mites barcelonistes com són Ladislau Kubala (132) i César (191). El de Rosario, però, ho ha aconseguit en 360 partits, 113 menys que la parella d’aquell equip de les Cinc Copes dels anys 50. No hi ha sostre per a Messi, que a més és capaç de dir-li a l’àrbitre que no assenyali una suposada falta que ha rebut. Sumar, sumar i sumar.