LES LESIONS
Esports 17/11/2011

Leo Messi ja no és de vidre

Albert Solé
4 min

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què cada vegada que Leo Messi feia una de les seves accelerades en direcció a porteria, l'aficionat culer patia perquè en qualsevol moment es frenés en sec, es posés una mà darrere de la cuixa i l'altra tapant-se la cara. Ara ja no. Ja han passat 3 anys, 8 mesos i 13 dies de l'última vegada que Messi va protagonitzar una d'aquelles escenes que havia repetit massa sovint. I per què ja no es lesiona com abans Messi? La causa principal és l'arribada de Pep Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça l'estiu del 2008, que va provocar un canvi d'hàbits, un canvi d'alimentació i la utilització d'unes plantilles noves. Des de llavors, com a màxim ha estat 10 dies de baixa, i per la trepitjada d'Ujfalusi fa un any en un Atlètic de Madrid - Barça.

La nova lesió a la plantilla del Barça actual, la d'Adriano en un entrenament amb la selecció brasilera, ha sigut la setena que té com a protagonista el bíceps femoral des de l'agost, el múscul més famós últimament. Un fet que posa més en evidència el canvi notable que s'ha produït amb la prevenció de lesions de Leo Messi. Fins a l'arribada del tècnic de Santpedor al primer equip, el crac argentí havia tingut tres trencaments i una elongació del bíceps femoral en dos anys que li havien tallat molt la progressió. Es va arribar a dir que Messi no podria seguir mai el ritme del futbol europeu i de la seva selecció amb normalitat, i que no podria optar al tron de millor jugador del planeta si es lesionava tan sovint. Feia un any -2007- que havia marcat aquell gol estratosfèric contra el Getafe i apuntava a crac mundial, però encara no ho era.

Leo Messi ha arribat avui de l'altra banda de l'Atlàntic després de dos partits (180 minuts) molt exigents contra Bolívia i Colòmbia. Especialment dur va ser el de Barranquilla de dimarts amb l'Argentina, on feia molta calor (37 graus) i molta humitat, i la gespa estava molt pesant. Messi va acabar exhaust, i després de jornades de seleccions tan dures, l'argentí acostuma a descansar en el partit de Lliga següent, si no és de vital importància, com pot ser el cas de dissabte contra el Saragossa. De fet, Pep Guardiola va decidir ahir suspendre l'entrenament previst per a aquesta tarda perquè els jugadors que han hagut de fer un vol transoceànic per tornar de les seleccions -els sud-americans i tots els de la selecció espanyola- puguin descansar més.

L'última lesió, el 2008

El 4 de març del 2008 el Barça rebia el Celtic de Glasgow a l'estadi en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, amb un 2-3 de l'anada. L'eliminatòria estava encarrilada però no resolta, i tot i que Messi arrossegava molèsties musculars que l'havien deixat fora del duel anterior amb l'Atlètic de Madrid per precaució, Frank Rijkaard el va fer jugar. I als 38 minuts de joc, després d'una paret amb Zambrotta, Messi va frenar la carrera de cop, es va treure la cinta del cap -portava els cabells llargs-, es va posar les mans a la cara i es va tirar a terra desolat. Sabia perfectament què li havia passat, en coneixia els símptomes perquè no era pas la primera vegada. I per als culers aquella imatge tampoc era nova.

Aquell dia a la zona mixta amb els periodistes va aparèixer el capità, Carles Puyol, molt empipat, i va culpar la premsa d'aquella lesió, directament: "Ha jugat i ja teniu el que volíeu", va etzibar d'entrada, i va seguir: "Vosaltres vau pressionar perquè jugués Messi i ara s'ha lesionat, el que s'ha de fer és respectar més les decisions de l'entrenador i dels metges". És evident que la culpa de l'enèsima lesió de Messi no va ser de la premsa, però el vestidor blaugrana no passava llavors pel seu millor moment -era el final de l'era Rijkaard, Deco i Ronaldinho.

El primer cop que es va lesionar Messi va ser en uns altres vuitens de final de la Champions, els del 2006 contra el Chelsea de José Mourinho. Aquell trencament del bíceps femoral el va deixar dos mesos i mig sense poder jugar, i el que és pitjor, fora de la convocatòria de la final de París per molt poc. Aquella espina la va tenir clavada durant tres anys, fins que a Roma el 2009 se la va poder treure. L'altra lesió greu va ser a finals del 2007, en un partit a Mestalla, i un altre cop la mateixa imatge i les mateixes sensacions. Aquell cop va ser només un mes, però de seguida va arribar la tercera i definitiva, la del Celtic al Camp Nou.

Les especulacions

Aquella lesió del 2008, però, per reiterada, va destapar les especulacions sobre les raons que feien de Messi un jugador excel·lent, però massa dèbil. Es va especular amb la possibilitat que el tractament d'hormones del creixement que va rebre de petit -dues injeccions diàries durant quatre anys- podia ser-ne el motiu, ja que els músculs van créixer més ràpid del que és habitual. Però de seguida els metges que el van tractar llavors van sortir per negar que el tractament d'hormones fos la causa d'aquelles lesions. L'endocrí Diego Schwarzstein, que va tractar Messi a Rosario, explicava llavors: "No hi ha cap relació entre una cosa i l'altra, els factors que el predisposen a les lesions són diversos, com les pretensions del club i els entrenadors, els entrenaments forts, la genètica i la seva pròpia autoexigència com a futbolista". També es va parlar de la seva manera de jugar, amb arrancades explosives, carreres en velocitat i frenades brusques, com una de les possibles raons, o la descoordinació dels músculs del genoll i el maluc.

El cert és que tot allò eren especulacions, amb una base de raó, però especulacions al cap i a la fi, ja que des de l'arribada de Guardiola l'estiu del 2008 Leo Messi ja no ha tingut cap més trencament muscular, ni tan sols una elongació, i les poques lesions que ha patit -màxim 10 dies de baixa- han sigut lesions traumàtiques, és a dir, per cops o xocs amb un rival. I Messi segueix sent el jugador elèctric i explosiu que era abans. Això no vol dir que demà Messi es pugui trencar un altre cop, però el fet que Guardiola va saber des del primer dia que va entrar al vestidor que a Messi l'havia de cuidar i mimar d'una manera especial -i se n'ha sortit- explica aquests tres anys i vuit mesos de felicitat blaugrana.

stats