Joan Verdú: "L'estil de joc de l'Espanyol va molt bé al meu futbol"

Nascut a Barcelona, Joan Verdú viu enguany la seva cinquena temporada a Primera Divisió, després d'una etapa de tres anys a la Corunya i gairebé set al futbol base del Barça. Té 27 anys i afronta l'etapa de la seva maduresa a l'Espanyol, il·lusionat per la bona campanya de l'equip i per les opcions de classificar-se per jugar a Europa l'any vinent.

Quan vas arribar fa dos anys, vas dir que volies sentir-te important i ajudar l'Espanyol a créixer. De moment, ets el jugador que més minuts ha jugat. El repte està assolit?

Sí, tot i que el primer any em va costar acabar els partits. El mister em canviava molt, però aquest any jugo molt més i tot m'està anant millor, perquè l'equip també està tenint uns resultats més positius.

Potser necessitaves aquesta adaptació i també la necessitava l'equip.

Segur. Els jugadors ara ens coneixem molt més. També l'entrenador va arribar en un moment difícil i l'any passat va ser molt dur després del que va passar amb Jarque. Es fa difícil tirar endavant, però ho vam aconseguir. Ara tot és més fluid, sabem què vol el mister de nosaltres i això ens ha permès fer un pas endavant i reafirmar-nos on som ara.

Aquest Espanyol actual és un equip de molt toc, amb gust per tenir la pilota i dominar els rivals.

És una proposta que va fer Pochettino al principi i és una filosofia que compartim tots dins del vestidor. Creiem que és el camí per guanyar.

Un jugador creatiu ha de gaudir moltíssim amb aquest futbol.

I tant! Aquest estil em va molt bé. Al Deportivo em va tocar jugar de moltes maneres, amb defensa de cinc, jugant més enrere, sortint al contraatac. I en canvi ara l'Espanyol fa un joc que s'ajusta més a les meves característiques. Disfruto molt.

Respecte a la primera volta, esteu notant que els rivals us esperen més, ara, i que costa més guanyar?

Els equips ara comencen a jugar-se moltes més coses i saben quina és la nostra proposta de joc i, contra ella, posen les seves armes. Els partits de casa els estem tirant endavant bé i potser se'ns estan encallant més els partits fora.

Hi trobeu alguna raó?

Potser el camp, l'afició, que a Cornellà ens sentim més còmodes... Pot ser una mica tot, però ja és normal que fora costi més puntuar.

És bo ser polivalent?

Sí, sempre que tinguis una posició més o menys clara. Et fa ser més complet, ajudes l'equip des de diverses posicions. És molt positiu.

Tu has arribat a jugar d'extrem!

Sí, he jugat de tot de mig camp en endavant, tot i que de davanter centre no gaire, perquè no tinc cos per jugar allà. He fet d'organitzador, mitja punta, interior, per banda..., i sempre he intentat donar el màxim acceptant les meves limitacions.

Diuen els teus entrenadors que t'han mogut molt de lloc perquè ets dels pocs que saben què toca fer.

He intentat aprendre tot el que he pogut i he mirat de fixar-me en el que havien de fer els meus companys en cada posició. M'agradava anar als entrenaments, seguir l'equip dels grans i anar a veure els partits... A casa meva tot ha sigut sempre futbol i suposo que, de tant veure'n, alguna cosa m'ha quedat.

I tenir un entrenador a casa, 24 hores del dia, també hi deu ajudar.

Sí, el meu pare és l'entrenador més exigent. Sempre hi ha alguna cosa dolenta que creu que encara has de millorar. Des que estic a Primera s'ha quedat una mica més al marge. Però li dec molt, pel seu esforç, per les hores que m'ha dedicat en això.

Qui ha sigut el teu referent?

Tothom, una mica. Jugo des de la guarderia, amb el meu germà. Sempre m'he fixat en ell, fins que he estat en un nivell professional.

Fins que jugues amb jugadors com Valerón o De la Peña, tots futbolistes que penseu dos segons abans que ningú. Com ho feu?

És difícil explicar el procés que seguim. Cada jugada és diferent. Ens basem una mica en els automatismes que tenim com a equip, intuïm els moviments que faran els companys. Després és qüestió de valorar si estàs pressionat, si no, si tens temps per pensar, si hi ha espai. Mirar constantment què està passant.

Això és molt Laureano Ruiz!

Sí, és la metodologia que seguien a la Penya Anguera els tècnics Pepe Villar i Manolo Márquez i durant tres anys vaig entrenar així.

Si pots triar, on prefereixes jugar?

Com més a prop de la porteria, millor. I a la mitja punta és on estic més còmode, on sento que rendeixo més i millor.

Pochettino et demana gols?

No. Ens dóna molta llibertat, però és evident que jugant allà has d'aportar gols, fer l'última passada...

Quan et toca jugar de doble pivot, se't critica que defenses poc.

És normal que m'ho critiquin perquè no és la meva virtut al camp. Però he millorat en els últims anys, imagina't com defensava abans! [Riu.] I em dedico a això, a seguir aprenent i millorant cada dia.

Aquesta és la teva millor temporada a Primera Divisió?

Probablement sí. Quan l'equip va bé, també es parla bé d'un mateix, i això sempre agrada, sempre recompensa el treball que fas. Però a la Corunya vaig viure un parell d'anys molt bons, jugant a Europa fins i tot.

Com portes ser un dels veterans de l'equip, amb 27 anys?

No em sento el líder, perquè al vestidor hi ha gent com el Luis Garcia o l'Iván Alonso, que tenen molt de pes dins el grup. Algun dia ens tocarà a la resta assumir aquest paper i n'estarem encantats, serà un senyal que podem ajudar els joves i que hem fet les coses bé.

Bé, o molt bé. Queden poques jornades i seguiu a dalt a la classificació. Encara signes la Lliga Europa?

Sí. La Champions està molt complicada després d'algun punt que no hem sumat. El que és evident és que si som on som és perquè ens ho hem treballat i merescut. Ara hem de jugar partits importants a casa, contra rivals directes, i els hem de guanyar si volem ser allà al final.

Acaba la frase: Si l'Espanyol es classifica a Europa...

Serà un any boníssim, tant per a l'equip com per a mi individualment. Crec que pot ser l'inici d'una etapa molt important per a l'Espanyol.

I Verdú formarà part molts anys d'aquesta nova etapa?

Tinc dos anys més de contracte i aquí m'hi trobo molt a gust. Ningú m'ha dit res que em faci marxar. Jo estic tranquil, a la meva ciutat, amb la família, en un bon equip i en un bon club i, de moment, tot és positiu i vull seguir.

I ara acaba aquesta: Si l'Espanyol no es classifica per a l'Europa League...

En cap cas serà un fracàs. Al principi de temporada, ningú podia considerar un fracàs no entrar a Europa, amb la plantilla que tenim. Però és evident, i els jugadors ho sabem, que tal com ha anat tota la temporada, havent estat entre el quart, cinquè o sisè classificat tot l'any, quedar-ne fora seria una petita decepció. Però això no ho podrem valorar fins al final.