La Lliga de la consolidació

BarcelonaAquest cap de setmana comença la Primera Iberdrola, i ho farà amb més expectatives que mai. És la conseqüència lògica d’un estiu marcat pel Mundial de França, un èxit esportiu i d’audiència que ha reanimat l’interès del gran públic pel futbol femení. Al mig, l’entrada del Reial Madrid -tot i que encara no lluirà el seu escut i quedarà representat per l’actual CD Tacón, primer rival del Barça- i la implicació de més mitjans de comunicació asseguren una temporada especial. S’espera que els passos que es van anar fent l’any passat se superin enguany i que la Primera Iberdrola es consolidi com una lliga competitiva, atractiva i mediàtica. Serà un curs ple de reptes i noms propis.

La sequera del Barça

Fa quatre anys que a l’equip blaugrana se li escapa la Lliga

Ningú al Barça se n’amaga: el gran objectiu de la temporada és guanyar la Lliga. L’equip blaugrana s’ha reforçat a consciència per recuperar el domini de la competició de la regularitat, un títol que se li ha escapat en les últimes quatre temporades -la primera, perquè la va guanyar l’Athletic Club, i les tres últimes, per l’èxit continuat de l’Atlètic de Madrid-. Contradictòriament, la pèrdua de l’hegemonia culer ha coincidit amb l’aposta professional del club. Ara la plantilla, millorada amb la continuïtat d’Asisat Oshoala i els fitxatges de Caroline Graham Hansen, Jenni Hermoso i Andrea Sánchez Falcón, s’ha exigit tornar a ser el millor equip d’Espanya.

Un camí semiprofessional

L’Espanyol destina més diners a la secció, que ja s’entrena al matí

L’arribada de Salvador Jaspe a mitja temporada per substituir Joan Bacardit va salvar la puntuació d’un equip que flirtejava amb el descens per falta de gol. El tècnic arrenca des del principi aquest curs amb ambició i il·lusió. L’Espanyol ha invertit més recursos per recuperar, de mica en mica, l’espai futbolístic que va tenir fa més d’una dècada. La plantilla s’entrenarà als matins i gaudirà de més serveis a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Torna a tenir un equip jove (ha fitxat la internacional sub-19 Irene López) però compensat amb l’experiència de Débora García, que torna al club procedent del València; Paola Soldevila (Reial Societat), i Yaiza Relea (Betis).

Un toc internacional

Un total de 106 estrangeres de 38 països jugaran a la Lliga

Una de les derivades que ha tingut l’èxit mediàtic del Mundial és que la Primera Iberdrola ha guanyat atractiu per a les principals jugadores internacionals. Enguany hi haurà 38 països representats a la Lliga i 106 estrangeres. A Madrid es concentraran la majoria de noves estrelles, com les sueques Asllani i Jakobsson, al Tacón; la millor portera del Mundial, l’holandesa Van Veenendaal, a l’Atlètic, o les brasileres Hickmann i Tavares, al Madrid. El club blanc també ha revolucionat el mercat amb el fitxatge de Marie-Laure Délie, una de les golejadores de la lliga francesa, mentre que les matalasseres s’han desmarcat amb arribades relativament desconegudes, com les de les ucraïneses Ovdiychuk i Pantsulaya o la colombiana Leicy Santos. L’Atlètic és, de fet, l’equip amb més estrangeres: 12.

El Barça, en canvi, s’ha desfet d’Andonova (que ha fitxat pel Llevant), Duggan (Atlètic de Madrid) i Andressa Alves (Roma), i s’ha reforçat amb la jugadora que, ara per ara, té més números de marcar diferències: Caroline Graham Hansen. L’ex del Wolfsburg assegura desequilibri per la banda dreta. Per la seva banda, l’Espanyol també ha trobat peces noves fora del mercat espanyol: ha fitxat la japonesa Ayaka Noguchi i la lateral de Costa Rica, Daniela Cruz.

Més rivals

El Llevant tornarà a liderar un grup de perseguidors amb més equips

L’eliminació inesperada a la Copa de la Reina va desinflar el Llevant d’una batalla que l’havia postulat com el tercer candidat al títol durant els primers mesos de competició. El conjunt granota tornarà a arrencar l’any amb moltes expectatives de competir bé contra l’Atlètic i el Barça, i amb María Pry d’entrenadora. A banda del Llevant, la segona volta del Granadilla obliga a situar-lo entre els equips forts de la categoria, juntament amb un que no defalleix mai, l’Athletic Club. Caldrà veure quin recorregut poden tenir la Reial Societat, sorprenent campió de Copa; el nou València d’Irene Ferreras; el Sevilla, que ja va reanimar Cristian Toro, i el Betis d’Antonio Contreras, a l’espera de veure com s’integren tantes peces noves al CD Tacón i el Madrid CFF.

La postrevolució

El boom dels estadis i els patrocinadors demana continuïtat

El curs 2018/19 serà recordat per imatges d’estadis plens. Les 60.739 persones a l’Atlètic-Barça del Wanda Metropolitano va consolidar una tendència que ja havia omplert San Mamés i havia obert les portes d’Anoeta, Mestalla, el Ciutat de València, el Villamarín i, per primer cop a la història, l’RCDE Stadium. Aquelles jornades van ser històriques i el públic va respondre en massa a les promocions dels clubs. Les audiències també auguren un canvi positiu i enguany la majoria de partits es veuran per televisió o en streaming. El desafiament d’ara és fidelitzar l’afició cada cap de setmana per seguir demanant més i fer útil el camí recorregut.