La Lliga sempre ha sigut blanca

Luis Enrique diu adeu al seu públic amb un triomf estèril per 4 a 2 i el Madrid recupera el títol 5 anys després

Era difícil creure-hi -el Camp Nou no estava ple- i durant molts minuts semblava que els mateixos jugadors del Barça eren els que menys hi creien. Però el Barça va saber caure dret davant un Reial Madrid que cinc anys més tard va tornar a guanyar la Lliga, la segona en nou anys d’hegemonia blaugrana, després de guanyar 0 a 2 el Màlaga, mentre el Barça remuntava dos gols a l’Eibar per acomiadar la Lliga guanyant 4 a 2.

Després de tres temporades amb un rendiment de més a menys, Luis Enrique va acomiadar-se del Camp Nou amb un partit que va definir perfectament el seu Barça: un equip rendit al trident, tan estrident com irregular, capaç del millor i del pitjor en pocs minuts, tan vulnerable en defensa com imponent en atac. Una metàfora d’aquest Barça: un equip entestat durant tot aquest curs a deixar la feina per al final. Ahir va servir per remuntar contra l’Eibar, però no per endur-se un títol que viatja a Madrid. Quan deixes els deures per a l’últim moment, i a més no depens de tu, hi ha el risc de suspendre.

Passar pel purgatori

Als ascensors del Camp Nou un soci veterà predeia el desenllaç: tocarà passar pel “purgatori” per redimir els pecats, tot i que aquesta generació de futbolistes que va tocar el cel no està destinada a cremar encara. La imatge dels jugadors aplaudint des del cercle central mentre el públic els corresponia amb una ovació ho deixava clar. A aquesta generació li falta un nou capítol per escriure, tot i que l’hegemonia a la Lliga s’atura i caldrà encertar les decisions per revertir la situació. El Barça s’hi juga molt aquest estiu. Més enllà de les queixes arbitrals que s’han anat repetint durant tota la temporada, i la sensació que es va perdre l’oportunitat de dependre d’un mateix precisament a Màlaga, entre l’ staff de Luis Enrique el diagnòstic és clar des de fa temps. Quan l’entrenador asturià es girava cap a la banqueta per buscar solucions, el panorama era desolador. El famós fons d’armari del qual va presumir el Barça a l’inici de curs ha sigut un dels grans mals, i ahir es va demostrar amb la presència del jove Marlon a l’eix de la defensa i d’ André Gomes reconvertit en lateral a la segona meitat. Tot el contrari que el Madrid, assumien al Camp Nou: ha sigut la Lliga d’ Isco, el talentós futbolista andalús que ha simbolitzat la segona unitat que tantes vegades ha tret les castanyes del foc a Zinedine Zidane.

Contra l’Eibar, el Barça no va sortir amb la determinació d’aquell que vol guanyar la Lliga, sigui perquè els jugadors van assabentar-se del gol matiner de Cristiano Ronaldo o perquè, com ja és costum aquesta temporada, l’equip arrenca fred els partits. Així va arribar la segona galleda d’aigua freda -glaçada gairebé- de la tarda, una centrada lateral de Capa per banda dreta que va rematar tot sol el japonès Inui al segon pal. No era el guió esperat, el Barça no feia la seva part de la feina, i la desesperació es reflectia sobretot en el rostre d’un Suárez histèric amb l’àrbitre -el mateix que no va veure que la pilota havia entrat més de mig metre contra el Betis- i erràtic de cara a gol, amb dos un contra un amb Yoel perdonats. No era l’únic que fallava. Just quan el Camp Nou esbufegava amb resignació pel segon gol blanc, Messi perdonava una ocasió claríssima, amb el porter Yoel per terra i tota la porteria per a ell sol.

Inui, novament amb un xut amb l’esquerra que va impactar al travesser, va fer emmudir el Camp Nou amb el 0 a 2. El Barça va tenir un rampell d’orgull a temps. Neymar tornava a errar davant Yoel, però el seu xut que repel·lia el pal rebotava en el català Juncà i acabava entrant. Encara havien de passar més coses. El porter visitant li aturava un penal inexistent a Messi, Suárez empatava a la sortida d’un córner i l’argentí es redimia de l’error des dels onze metres marcant el 3 a 2 de penal, en una jugada de Neymar que va suposar l’expulsió de Capa. Amb el resultat a favor, els jugadors van dirigir les mirades a la banqueta, preguntant com estaven les coses a la Rosaleda, i obtenint la resposta que no volien sentir: el Madrid no fallava.

Al temps afegit, i després d’un nou error en l’un contra un de Suárez, Messi va voler acomiadar-se del seu públic amb una jugada per emmarcar, recuperant la pilota al mig del camp i desfent-se de rivals fins a superar Yoel amb la cama dreta. Un regust dolç en un final de temporada amarg. Ni amb Messi el Barça ha pogut retenir la Lliga. La feina es trasllada als despatxos perquè aquesta generació es torni a rebel·lar.

Més continguts de