DES DE LA CASTELLANA

L’obsessió per Neymar de Florentino

Vaig directe al gra: el Madrid i Neymar tenen un acord total perquè el brasiler jugui al club blanc la temporada vinent. I l’acord no és d’ara, sinó de ja fa dies. De fet, quan es van enfrontar a la Champions l’acord ja estava tancat. A partir d’aquí faltarà arribar a una entesa amb el PSG, que ha de justificar-ho de cara enfora, i sobretot amb Qatar, que es va gastar un dineral per una estrella mundial que no ha tingut la capacitat d’aguantar més d’una temporada. I a més m’anticipen que el pare tindrà un paper protagonista i acceptarà quedar com el dolent de la pel·lícula, perquè només pensa a guanyar més diners convertint-se en el responsable del traspàs per motius econòmics.

Neymar li ha dit a Florentino que vol jugar al Madrid. I Florentino li ha respost que està disposat a pagar el que el PSG li demani. El president blanc ho té claríssim: l’únic jugador que està en primer lloc per sota de Cristiano i Messi és Neymar, i ha de jugar al Madrid costi el que costi. Repeteixo: costi el que costi. Preparem-nos perquè aquest estiu viurem el traspàs més car de la història del futbol. El president blanc ja ha mogut peça i li ha dit al PSG que li posi un preu. Més enllà que l’operació s’acabi fent més tard o més d’hora, el que és clar és que alguna cosa s’ha fet malament des del Barça. Algun punt d’autocrítica hi hauria d’haver perquè fa cinc anys el Barça va fitxar Neymar avançant-se a totes les ofertes possibles, en un fitxatge absolutament controvertit, fent arquitectura financera i fins i tot saltant-se algunes normes, i ara el jugador està desitjant jugar al Madrid. I no apuntem als jugadors, perquè la seva relació amb Messi i amb altres components de la plantilla continua sent molt bona. Per tant, algun esglaó institucional ha fallat perquè no només vulgui jugar al teu etern rival, sinó que a més ho faci amb ressentiment.

I, per altra banda, tot i que Florentino està obsessionat amb aquest fitxatge, no sé si és la millor opció. Econòmicament m’asseguren que li surten els números i que és absolutament rendible, però esportivament ja sabem aquí i a París com les gasta. Barreja talent i diversió dins i fora del camp, i cinc anys després no sembla que hagi madurat gaire. I després falta veure el seu encaix en un vestidor on mana Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo és el nen consentit. Es preveu una lluita d’egos interessant i caldrà veure si Zinedine Zidane és l’home adequat per gestionar tots aquests jugadors en el seu dia a dia.

Etiquetes

Més continguts de