L’ocasió d’enterrar definitivament el fantasma d’Anoeta

BarcelonaEl Barça torna a tenir una oportunitat d’or per situar-se a un punt del Reial Madrid i tornar a tenir opcions clares i reals de guanyar el títol de Lliga. La derrota humiliant dels blancs al Vicente Calderón permet que els blaugranes es puguin enganxar de nou al líder, i quedar a només un punt i amb l’aval d’una dinàmica de joc que convida a l’optimisme. “Jo no especulo amb els resultats dels rivals -deia Luis Enrique abans del derbi-. Només sé que hi haurà sorpreses i que els grans punxaran. En el derbi? M’agradaria una cosa que no pot passar, que perdin tots dos. Per tant, vull que guanyi l’Atlètic, que és qui té menys punts a la Lliga”. Desig concedit.

És la segona visita dels blaugranes en territori basc aquest 2015. La primera va ser a Anoeta, precisament el dia que es reprenia la competició després de l’aturada nadalenca. El Reial Madrid també havia perdut a Mestalla, i els de Luis Enrique tenien l’oportunitat d’avançar-los en la classificació. Lluny d’això, es va veure una de les pitjors versions del Barça de la temporada. Allà van començar els mals de l’equip, començant per la picabaralla entre Messi i l’entrenador i amb la destitució del director esportiu i la convocatòria d’eleccions. Uns casos que segurament s’haurien acabat produint però que es van precipitar en el temps.

Lluny d’ensorrar-se, l’equip va agafar-se a aquell marcador per fer un pas endavant. El calendari marcava partits assequibles contra l’Elx i el Deportivo i proves d’alta exigència, com tres enfrontaments -comptant Lliga i Copa- amb l’Atlètic de Madrid que el Barça va superar amb nota. La prova de foc d’aquest vespre, en l’últim partit d’avui, pot servir per enterrar definitivament el fantasma d’Anoeta. Això sí, no serà un camí de roses, i menys tractant-se de l’estadi de San Mamés.

La mística de San Mamés

Tant hi fa que l’Athletic Club tan sols hagi pogut guanyar set dels disset partits que ha disputat aquesta temporada al seu estadi. O que els homes d’Ernesto Valverde hagin quedat eliminats de la Champions a la primera ronda i que voregin la zona baixa de la Lliga. Jugar a Bilbao sempre té un punt místic. És una d’aquelles places que garanteixen intensitat a la gespa i passió en una graderia plena a vessar.

El Barça visita aquest vespre un camp on no ha pogut guanyar en les quatre últimes temporades. Va empatar en les tres últimes visites a l’antic estadi i va caure el curs passat en la inauguració del camp, construït just al costat, modern i amb capacitat per a més de cinquanta mil persones.

En realitat, quan els blaugranes hi van jugar a finals del 2013 encara faltava acabar un dels gols. Ara ja està enllestit del tot. “És un estadi magnífic. M’encanta”, assegurava Luis Enrique abans d’anar-hi a jugar. Curiosament, l’entrenador asturià del Barça va estrenar el camp la temporada anterior. Aleshores ocupava la banqueta del Celta i l’atzar va voler que els gallecs juguessin el primer partit de Lliga a casa dels lleons. “S’hi respira un ambient especial. Sempre que hi vas, vols estar a l’altura”, va dir.

Igual que l’Espanyol l’estiu del 2009, l’Athletic Club ha sigut un dels grans equips de Primera que ha estrenat estadi. Unes instal·lacions modernes, amb més aforament, i pensades per acollir partits de futbol i altres espectacles. La capacitat s’ha ampliat més d’un 30% i els seguidors segueixen omplint les graderies en gairebé cada partit. “És igual que tinguin baixes. Guanyar allà sempre és molt difícil. És un conjunt jove, li agrada tenir la pilota i té molta capacitat en el joc aeri”, explicava Jordi Alba.

El Barça té els principals efectius disponibles. Les úniques baixes seran les de Douglas i Vermaelen -que encara no ha pogut debutar-. Dani Alves ja està perfectament recuperat després d’entrenar-se al marge del grup dijous. En aquesta ocasió, Luis Enrique torna als orígens i no donarà la llista de convocats fins al mateix dia de partit, poc abans que els jugadors agafin l’avió.

La proximitat del partit de Copa de dimecres, en què els blaugranes jugaran l’anada de les semifinals contra el Vila-real, condicionarà l’onze titular, tot i que l’equip serà extremadament competitiu, i més després de l’ensopegada del Reial Madrid al Calderón. “Jugarem contra un equip que pressiona molt bé, dels que no et deixen pensar ni dos segons amb la pilota al peu”, comentava l’entrenador blaugrana.

Un Athletic en hores baixes

L’Athletic Club no està tenint la regularitat d’altres temporades, castigat en part per un calendari molt atapeït de partits a la primera meitat de l’any i amb una plantilla encara jove. El conjunt basc que entrena l’exblaugrana Ernesto Valverde va preparar-se a consciència per entrar a la fase de grups de la Champions -va eliminar a l’agost el Nàpols- però va pagar cara l’exigència física de la competició. A Europa no va poder passar d’aquesta primera fase, tot i que va quedar tercer i va obtenir el premi de consolació de seguir jugant a l’Europa League.

“No estem bé a la Lliga -deia Valverde- perquè ens falten punts. Però tampoc estem malament com a equip. Som semifinalistes de la Copa. Si nosaltres tenim l’autoestima baixa, imagina’t els altres rivals que encara tenen menys punts”. El tècnic basc no podrà comptar ni amb el sancionat Andoni Iraola ni amb el lesionat Ander Iturraspe.