MONTMELÓJorge Lorenzo va brillar amb llum pròpia sobre el Circuit de Catalunya. El pilot mallorquí va saber esperar el seu moment, quan va veure que els seus rivals començaven a defallir, per atacar i marxar tot sol cap al triomf final, el tercer aquesta temporada i, de retruc, distanciar-se una mica més encara al capdavant del Mundial, el seu objectiu de l'any. Després del passeig de Casey Stoner la temporada passada, sembla que enguany les Yamaha planten cara i que el campionat estarà obert fins al final.
Lorenzo sortia des de la segona posició de la graella, però en el moment de l'arrencada es va veure sorprès per Dani Pedrosa i pel seu company d'equip, Ben Spies, que el van passar com una exhalació. I és que Pedrosa, que començava cinquè, va fer una gran sortida i en la frenada de la recta principal es col·locava primer, cosa que va provocar el deliri dels 79.351 espectadors que ahir omplien el traçat català. "No he volgut fer cap estupidesa avançant-los", va assegurar Lorenzo, que va veure des de la tercera posició com Spies rodolava pel terra quan era segon. Pedrosa va obrir forat, sobretot després d'una petita errada de Lorenzo, però el mallorquí va créixer davant l'adversitat i va començar a recuperar terreny volta rere volta. La lluita entre el català i el mallorquí va ser exquisida. Pedrosa intentava mantenir la primera posició i Lorenzo esperava pacient al darrere l'oportunitat de tornar a guanyar a Montmeló. Així, a set voltes del final, Lorenzo va decidir que aquell era el moment per atacar, per prendre riscos sense cometre estupideses, i va avançar Dani Pedrosa a la pujada de l'Estadi, aprofitant una petita errada del de Castellar del Vallès, que va deixar una petita escletxa.
Pedrosa volia aconseguir el primer triomf de la temporada a casa, davant la seva gent, davant l'afició que l'any passat no el va poder veure en acció perquè una lesió a la clavícula el va apartar de la competició. Però el català ràpidament va veure que el ritme de Lorenzo era superior al seu i que el mallorquí marxava tot sol a la recerca del triomf final. Un nou podi per al mallorquí en un any en què encara no ha baixat del cadafal. Pedrosa va ser segon -per segon cop aquesta temporada- però es va quedar amb ganes.
Victòria incontestable de Viñales
En la categoria petita, Maverick Viñales va demostrar en la cursa la superioritat que havia exhibit dissabte en els entrenaments i es va imposar amb contundència a la resta dels seus rivals. El de Roses no va fer una bona sortida, però va imposar un ritme infernal sobre l'asfalt de Montmeló. En poques voltes es va situar primer i va prémer l'accelerador al màxim fins a tenir un avantatge de deu segons. Un cop d'autoritat del català que li va permetre escurçar distàncies en el Mundial i quedar a tan sols set punts de Sandro Cortese -que va ser segon.
De fet, el pilot català es va beneficiar de la lluita que hi havia darrere seu pels dos graons restants del podi per marcar el ritme i obrir un forat cada cop més gran respecte als seus rivals. Un grup molt nombrós de pilots que s'avançaven una vegada i una altra mentre ell era un espectador de luxe cada cop que girava el cap. Álex Márquez i Héctor Faubel, que també es barallaven pel podi, van acabar sisè i setè respectivament, mentre que Àlex Rins va caure i no va poder acabar la cursa de casa en l'any del seu debut al Mundial.
Iannone brilla a Moto2
Andrea Iannone va aconseguir un important triomf a Montmeló. L'italià, que encara no havia guanyat cap cursa aquesta temporada, va sumar el seu primer triomf al Circuit de Catalunya, va demostrar que pot lluitar amb els pilots capdavanters i va presentar candidatura al títol. De fet, Iannone sortia quart però igual que Dani Pedrosa a MotoGP, l'italià va aconseguir situar-se primer després de fer una gran sortida, una posició que només va abandonar en dues voltes. Al darrere, el suís Thomas Luthi va pujar fins al segon graó del podi i manté el lideratge al capdavant del Mundial.
