BARÇA

Luis Enrique assenyala

Al Barça esperen que la plantilla tingui maduresa per entendre que es tracta d’un “final de cicle” i que ha de conviure de la millor manera amb l’asturià

Messi i Neymar no van exercitar-se amb la resta de companys ahir al matí. Els dos cracs es van quedar al gimnàs en un entrenament de cares llargues a la Ciutat Esportiva, un dia per pair el que va passar dimarts contra el Juventus i assumir les paraules de Luis Enrique al final del partit, que va assenyalar directament els jugadors del que es va veure durant molts minuts sobre la gespa de Torí. Hi va haver teràpia grupal, un moment tens després que el tècnic parlés sense embuts, encara en calent, a Itàlia. Al Barça esperen que la plantilla tingui prou maduresa per saber gestionar la situació i entendre que es tracta del “final d’un cicle” al qual li queden poques pàgines per passar. Dissabte, contra la Reial Societat, probablement sense un Mascherano, que té problemes al bessó, hi haurà la resposta als dubtes que a hores d’ara hi ha en un vestidor molt tocat.

A Torí es va esquerdar un equilibri intern que havia durat dos anys. Un equilibri entre l’asturià i els cracs que no havia pogut evitar el desgast de Luis Enrique en la convivència diària, un escenari que va desembocar en l’anunci del seu adeu l’estiu passat, confirmat fa unes setmanes, tancant definitivament la petita escletxa a continuar que havia deixat a l’agost quan ho va comunicar.

Luis Enrique havia arribat al Barça deixant les coses molt clares. Amb un missatge optimista i vital. Marcant el rumb. Fixant les línies vermelles. En la seva presentació va equiparar el lideratge a la seva figura. “Ser entrenador és ser un líder no només en l’aspecte tècnic i tàctic, sinó també en la manera de gestionar els egos, de gestionar un grup. Intento englobar tot el que significa ser un líder. Defenso els meus principis i les meves idees i això és el que veuran per aquí”, va explicar. I les seves paraules es van fer realitat durant els primers mesos. Hi havia elogis individuals, però sempre en comptagotes, matisats i diluïts. Tot i les preguntes constants sobre Messi, el tècnic evitava endolcir el discurs quan parlava de l’argentí.

I va arribar Anoeta, el gener del 2015, quan tot va saltar pels aires. Messi i Luis Enrique van topar, i el club va posar-se del costat del jugador, deixant-li clar que o reconduïa la relació amb el crac -i es redreçava la situació esportiva- o no dubtarien a prescindir d’ell. No va ser fàcil, però l’asturià, gràcies en gran mesura a la mediació de Xavi Hernández, va saber suturar la ferida a temps. Pacte. Treva. Pas enrere. Fos el que fos, es digui com es digui el que va passar després d’Anoeta, l’equilibri que en va derivar va permetre al Barça encadenar victòria rere victòria fins a endur-se el triplet, precisament contra la Juve.

El canvi era evident. Luis Enrique va donar el lideratge simbòlic del grup a Messi. Els principis exposats el dia de la presentació van ser matisats pel bé del grup. Un instint de supervivència que va anar acompanyat de fets. Les lloances a Messi es van començar a repetir en les seves compareixences, ja sense el fre de mà que hi havia abans d’Anoeta. També va passar el mateix amb Neymar.

A la sala de premsa, Luis Enrique va defensar sempre els seus jugadors. A ultrança si calia, com va passar precisament en la prèvia del partit de Torí, sortint al pas de les crítiques a André Gomes. El tècnic assumia els errors, posant, si calia, en el punt de mira la seva figura per alliberar els jugadors. Fins que dimarts a la nit va explotar. “La primera part ha sigut nefasta, semblava la tercera part del partit d’anada contra el París Saint-Germain; és greu, molt greu”, lamentava l’asturià, incapaç de llançar un missatge optimista als aficionats. Necessitava un temps per al dol, per a la reflexió abans de canviar la mentalitat i buscar un nou impossible, una nova remuntada. No es podia “treure del cap” la primera meitat, un autèntic malson tot i estar avisats pel precedent del PSG. El punt àlgid va ser quan va admetre que els italians havien sigut “molt superiors” en “intensitat” al seu equip. L’esquerda. La sotragada que s’ha de veure com gestiona el vestidor. Si serveix com a revulsiu perquè els jugadors facin seves les paraules del tècnic o bé li giren l’esquena per haver-los exposat públicament.