Luiz Felipe Scolari, l’etern ‘gairebé’ que el Barça esquiva

BarcelonaEl de Luiz Felipe Scolari probablement és un dels noms d’entrenador que més cops ha sonat per ocupar la banqueta del Camp Nou. En l’última dècada, aquesta possibilitat s’ha plantejat especialment en els moments més crítics, tot i que res s’ha concretat i la carrera del tècnic brasiler ha derivat en altres projectes, especialment exòtics últimament. Després d’un pas per l’Uzbekistan al capdavant del FK Bunyodkor i el retorn al Brasil per encetar (i tancar ràpidament) projectes al Palmeiras, la selecció brasilera i el Grêmio, ara entrena el Guangzhou Evergrande xinès, el rival del Barça dijous a Yokohama. Cap d’aquestes experiències l’ha ajudat a pair la frustració amb què va abandonar el Chelsea el 2009, el seu primer contacte amb la vida de club després d’anys com a seleccionador al Brasil (2001-2002) i Portugal (2003-2008).

L’erràtica trajectòria de Scolari no ha deixat d’avalar-lo als ulls de Sandro Rosell, amic del tècnic i qui ha posat el seu nom damunt la taula en diverses ocasions. Són moltes les veus que afirmen que l’expresident somia en un Barça dirigit pel brasiler, malgrat la confrontació d’estils que això suposaria.

La primera vegada que el nom de Scolari sona amb força és com a relleu de Frank Rijkaard quan l’holandès no acabava d’arrencar al Barça de Laporta. Fins i tot hi va haver una trucada per sondejar les opcions de Scolari, però va topar amb la negativa rotunda de la selecció de Portugal, que afrontava un il·lusionant Mundial a Alemanya, on va assolir les semifinals.

Scolari mai ha amagat el seu desig de ser entrenador culer i fins i tot ha filtrat en alguna ocasió que ha col·laborat amb l’entitat catalana en l’assessorament de fitxatges. Abans i durant l’etapa de Pep Guardiola al Barça a partir de l’estiu del 2008, la figura de Scolari també va anar planant sobre el Camp Nou, perquè continuava sent l’opció preferida del llavors vicepresident Sandro Rosell. Quan el 2011 semblava que s’encarava l’última etapa del tècnic de Santpedor al Barça, la seva figura va tornar a agafar força i color, però res va quallar, altre cop.

Malgrat les aproximacions no consumades, l’idil·li entre Scolari i el Barça mai ha acabat de refredar-se del tot i l’entrenador va tornar a liderar la llista d’alternatives en l’etapa de Gerardo Martino. El Mundial al Brasil, que el tècnic preparava amb l’ambició de l’amfitrió, va impedir que Scolari s’assegués a la cadira blaugrana el 2013, però el pla de Rosell era col·locar-lo després de la cita mundialista. El desastre a les semifinals contra Alemanya, amb la golejada històrica per 7-1 (qualificada pel mateix Scolari com “el pitjor dia” de la seva vida), i que Rosell va dimitir el gener del 2014 no van ajudar que el seu nom fos vist amb bons ulls a Can Barça. Ja no era opció. Ja sense Rosell al club, el nom de Scolari només ha sonat com a possibilitat residual, amb aquella inèrcia estranya dels grans clubs, però la línia marcada per Josep Maria Bartomeu com a dirigent apunta a direccions contràries, sobretot si s’allunyen de la política heretada de Rosell.

Els camins de Scolari i el Barça, de moment, només es creuaran dijous en les semifinals del Mundial de Clubs. Potser serà el més a prop que estarà el tècnic brasiler de dirigir Messi i companyia. Això, i el record que guardi d’haver sigut l’entrenador de Neymar i Alves a la canarinha.