El Madrid es queda sol contra tots

Barcelona¿Com hauria canviat el Madrid-Bayern si l’àrbitre hagués xiulat dos penals (a Lewandowski i per mans de Marcelo) a la primera part? ¿I si també hagués assenyalat pena màxima al partit d’anada? ¿Es pot considerar un escàndol el penal que va permetre als blancs superar la Juve al minut 93? ¿I els gols en fora de joc de Ramos i Cristiano que van aplanar el camí perquè el Madrid guanyés la Champions els dos últims anys? Encara que el Reial Madrid pugui presumir d’haver arribat a tres finals de Champions consecutives i que aspiri el 26 de maig a guanyar el quart títol en cinc anys, el rerafons arbitral dels últims partits decisius ha posat en entredit els mèrits del club de Chamartín. Fins ara era una qüestió que tenia incidència sobretot a Barcelona i Catalunya, i que s’emmarcava en la rivalitat habitual entre blaugranes i madridistes, però últimament s’ha estès també al Vell Continent, i això comença a preocupar seriosament a l’entorn del club blanc.

I és en aquest context, quan entre els rivals i alguns mitjans de comunicació europeus s’instal·la la sospita, que el Reial Madrid fa força i intenta moure els fils per imposar el seu relat, el de considerar la polèmica amb els àrbitres un factor més del joc i ressaltar, en canvi, l’heroïcitat del club que té més Copes d’Europa que ningú i que està engrandint la seva llegenda a la màxima competició de clubs.

La sensació al Bernabéu és que el Madrid s’està quedant sol i per això és convenient posar fil a l’agulla per revertir la situació. I fer-ho amb urgència. Ara bé, també saben que no és feina fàcil. L’entitat dels últims rivals contra els quals hi ha hagut polèmica, com el Bayern Munic i el Juventus, ha contribuït a fer la bola més grossa. Per contrarestar-ho, el Reial Madrid ha intentat activar una resposta igualment grossa, posada en marxa des del mateix club i a través de l’entorn afí, ja sigui amb un bombardeig de declaracions en una direcció concreta, ja sigui amb el suport mediàtic i la complicitat de l’opinió publicada als mitjans que segueixen el dia a dia del Madrid.

Silenciar les notícies negatives

El resultat es podia veure als dos principals diaris esportius editats a Madrid. Al Marca no feien cap menció destacada a l’actuació de l’àrbitre i es fonien en elogis cap als jugadors blancs, i a l’ As tan sols hi apareixia el bitllet habitual de l’exàrbitre Iturralde González, que sí que deixava clar al titular que es van produir dos penals a favor del Bayern no xiulats.

“La sort és cosa de la loteria. Per jugar tres finals de Champions seguides no n’hi ha prou amb la fortuna. Si el Madrid ha aconseguit aquesta gesta ha sigut amb esforç, treball i el bon joc d’una plantilla extraordinària”, apuntava l’expresident Ramón Calderón. Tot i la seva enemistat amb el president actual, Florentino Pérez, Calderón hi posava el seu gra de sorra en defensa de l’honor del Madrid. Perquè no és una qüestió personal sinó de club. Es tracta, com passa a la política, de tancar files.

Qui tampoc en vol sentir res, de conxorxes, és el col·lectiu arbitral. “Una cosa és un error puntual en un partit, que això ha passat i passarà sempre. L’altra és dir que s’ha beneficiat o perjudicat algú expressament. Intentar explicar les victòries del Madrid o de qualsevol club per les decisions arbitrals és un error. I, a més, és mentida”, comenta un àrbitre en actiu de Primera Divisió.

De fet, a Alemanya els mitjans accepten majoritàriament aquesta tesi i la majoria lamenta la falta d’encert del Bayern per sobre dels errors del turc Cüneyt Çakir. Tan sols el Bild apunta al col·legiat com a principal responsable: “Sis ulls i una mà. ¿Com pot ser que els àrbitres no ho veiessin?”, es pregunta, a portada, referint-se a les mans de Marcelo. En un to més suau, Kicker deia que l’eliminatòria s’havia decidit per “detalls” i que un d’aquests detalls era “el factor arbitral”.

Ara bé, a Europa no tothom ho veu amb tanta sang freda. Especialment a Itàlia, on encara cou l’eliminació del Juventus al Bernabéu. Per exemple, La Gazzetta dello Sport destacava els penals no xiulats al Bayern. Tot i que sense tanta contundència, el Corriere dello Sport i Tuttosport seguien la mateixa línia i posaven en valor les declaracions de Marcelo, que reconeixia que eren mans susceptibles de ser penal.

Controlar el relat 2.0

Però en ple segle XXI no només té importància el que es publica o s’ensenya als mitjans tradicionals. Les xarxes socials guanyen pes a marxes forçades i els clubs, ben encaminats pels assessors de comunicació, saben que no s’ha de descuidar el relat 2.0.

Un bon exemple el trobem en el missatge d’Arturo Vidal, jugador del club de Munic, expulsat amb polèmica l’any passat a l’eliminatòria contra els blancs i que aquest cop va haver de veure el partit des del sofà de casa per lesió. Vidal va utilitzar les xarxes per protestar per les mans no xiulades de Marcelo -“una altra vegada, penal de merda”-, i la publicació es va estendre com una taca d’oli en pocs minuts.

Es tracta que aquesta acció-reacció, que sovint es fa de forma espontània, es treballi de manera professional. És el que en l’argot s’anomena influencers, persones “anònimes o conegudes” que “gràcies a un bon nombre de seguidors poden reaccionar a l’instant a un determinat fet per condicionar el punt de vista de la gent”, explica un d’ells. Passa habitualment a la política i, cada cop més, també en el món de l’esport.

El Madrid, doncs, ha activat tota la maquinària per evitar el descrèdit a ulls del món del futbol dels seus resultats esportius. Encara que no li està sent fàcil. Només una final neta permetria que un hipotètic 13è títol de Champions es valorés com vol Florentino.