El Madrid se suma a la festa culer
Fa tot just una volta, contra la Reial Societat a Anoeta, el Barça deixava escapar el tren de la Lliga. No només per la derrota i les sensacions que transmetia l’equip, sinó per l’enfrontament entre Leo Messi i Luis Enrique, que obria un cisma perillós dins del vestidor i sacsejava la institució de dalt a baix. Quatre mesos més tard, novament contra els bascos, el Barça va sentenciar la Lliga.
Des d’aquella derrota a Sant Sebastià, el Barça ha encadenat 28 triomfs en 30 partits, marcant 96 gols, un ritme que en el cas de la Lliga li ha sigut impossible seguir a un exhaust Reial Madrid, que va defallir abans d’hora, a casa, i amb l’empat contra el València ha posat en safata la Lliga als catalans.
Els homes de Luis Enrique van tornar a demostrar ahir la solvència que els ha caracteritzat aquest curs i van superar la Reial Societat sense artificis ni excessos, llançats per un Messi insistent, recolzant-se sobretot en una solidesa defensiva que va tornar a deixar la porteria blaugrana a zero, i ja són set partits consecutius. Impressionats encara per l’exhibició de Messi contra el Bayern Munic, els 86.000 espectadors que van anar al Camp Nou van tornar a contemplar la versió compacta del Barça, un bloc inexpugnable, segur d’ell mateix, que acaba doblegant els rivals per esclafament, i amb prou feines els permet acostar-se a la porteria de Bravo.
Neymar i Pedro van certificar el triomf, després dels múltiples intents fallits durant la primera meitat, en la qual el Barça va topar una vegada i una altra amb el jove porter visitant Rulli. Neymar va caçar amb el cap una pilota creuada per Messi que buscava Piqué, i Pedro va reivindicar-se davant de la seva gent amb un espectacular gol de xilena als instants finals, quan el Barça, sense sentir-se mai exigit per la Reial, començava a sentir el xiuxiueig neguitós d’una part de l’estadi.
En una tarda de desencert de Luis Suárez i de molts canvis en l’onze pensant en Munic -el mig del camp era tot nou, amb Mascherano, Xavi i Rafinha-, el Barça es va aferrar a l’ofici que exigeix Luis Enrique per no estar pendent del seu perseguidor. Un cop l’àrbitre va xiular el final, però, va ser inevitable: era l’hora dels transistors, com es va comprovar durant la roda de premsa de l’asturià. Els gols del València es cridaven amb força des del vestidor culer mentre Luis Enrique intentava mantenir l’aire seriós davant la premsa. Aquest cop l’èpica blanca va ser insuficient per aixecar els dos gols que es van bramar rabiosament des del búnquer blaugrana, i els madridistes van posar en safata la Lliga al Barça, que, si la vaga del futbol espanyol ho permet, podria ser campió diumenge que ve, a casa de l’equip que els va robar el títol l’any passat: l’Atlètic de Madrid.
