BARÇA

El Màlaga s’il·lusiona amb triomfs passats contra el Barça

El tècnic rescata un 4-0 contra Cruyff per desfer l’abisme entre el cuer i un líder que no vol parlar del Chelsea

“Tots els que som aquí hem guanyat algun cop el Barça. Jo vaig guanyar-lo per 4-0”. És la veritat amb què José González intenta motivar el seu Màlaga per intentar sorprendre el Barça aquest vespre a la Rosaleda (20.45 h, Movistar Partidazo). Leo Messi és baixa d'última hora. Parla de l’últim triomf, l’any passat, i del seu record de quan ell i Valverde eren jugadors. Ell vestia la samarreta del Cadis de finals dels 80 i va enfrontar-se a Johan Cruyff. Aquella contundent desfeta blaugrana va ser a l’estadi Ramón de Carranza, l’11 de maig del 1991. Llavors el títol de Lliga també se l’estaven jugant el Barça i l’Atlètic de Madrid, i el Cadis, com ara el Màlaga, ocupava l’últim lloc a la classificació. Però aquella derrota dura en territori andalús no va espatllar la festa del Dream Team, que va poder celebrar la primera de les seves quatre Lligues l’endemà, gràcies a una inesperada ensopegada matalassera contra la Reial Societat a Sant Sebastià. El Cadis no va evitar acabar el curs en promoció descens.

Allò era la jornada 34, el final era a tocar. Ara encara queden 33 punts per repartir i res està tan encarat, per molt que la classificació distanciï brutalment el Barça i el Màlaga. Avui juguen el cuer contra el líder: 56 punts de diferència; un equip que només ha guanyat 3 partits contra un que encara no coneix la derrota; 70 gols a favor per només 16 de marcats. “Els números d’ells són inqüestionables -insistia el tècnic andalús-, però el que és bonic del futbol és que qualsevol pot guanyar, no com passa en altres esports en què se sap que, normalment, guanya el favorit”.

“Els equips de la zona baixa no tenen marge d’error, la necessitat colla i juguen al 200%”.

Ernesto Valverde Entrenador del Barça

I de favorit n’hi ha un d’innegable: el Barça. Ahir Ernesto Valverde no defugia l’etiqueta però alertava del perill d’afrontar el xoc sense la tensió adequada, menystenint l’adversari per l’efecte de la classificació o per la proximitat del duel davant del Chelsea. El tècnic va intentar transmetre tres missatges. El primer, que els equips de la zona baixa “són els que més punts aconsegueixen en el tram decisiu de la temporada” perquè “no tenen marge d’error, la necessitat colla i juguen al 200%”. El segon, que prioritzar la Champions i fer una alineació per reservar jugadors o provar coses en cas que, per exemple, Andrés Iniesta no arribi a dimecres, seria “un error”, perquè “tots els partits són importants” i perquè una ensopegada et fa afrontar el següent xoc amb més “urgència i necessitat”. No vol que torni a passar com a Las Palmas -i aquest va ser el tercer dard-, on es van escapar dos punts que van elevar la transcendència del xoc davant l’Atlètic.

Sent literals, el partit és molt més transcendent per al Màlaga que per al Barça. L’equip malagueny té pocs trens a què aferrar-se si no comença a sumar ja. No puntua des de finals de gener, quan va esgarrapar un empat a zero contra el Girona a la Rosaleda. Els últims sis partits els compta per derrotes. José González ha mirat de dotar de més consistència defensiva l’equip, que amb Míchel va passar una ratxa de rebre dos i tres gols per partit, i amenaça de replegar-se i sortir al contraatac, repetint els patrons recents que van servir al Getafe i al Chelsea per deixar el Barça amb empats. “No tinc la sensació que ens estigui costant atacar en posicional. Tenim alguns dels millors jugadors per afrontar aquest tipus de partits, però és complicat quan el rival es replega amb tanta gent darrere de la pilota”, reflexionava ahir Valverde. No va donar pistes sobre si farà jugar Dembélé d’inici i va demanar paciència amb el francès.

Tres contextos per no menysprear el partit:

DE RETALLAR A PERDRE

Passades les sis de la tarda, els barcelonistes s’il·lusionaven amb la possibilitat de retallar dos punts al Madrid, aleshores líder de la Lliga amb sis punts d’avantatge sobre el Barça. Encara faltava passar pel Bernabéu dues jornades més tard, i l’empat a un dels blancs contra l’Atlètic al derbi madrileny obria la porta al Barça a reenganxar-se a la Lliga. Però al vespre, un 2-0 a Màlaga, amb gols de Sandro i Jony, va acabar d’allunyar les opcions de títol. El record és de l’any passat, l’últim curs de Luis Enrique, i ahir Valverde encara el recordava.

CANTAR VICTÒRIA AL MARÇ

En la jornada 28 de fa dues temporades el Barça dominava la classificació amb 8 còmodes punts de renda sobre l’Atlètic, i 12 sobre el Madrid. Més o menys com ara. Els blaugranes van golejar l’Eibar i el Getafe, i la ratxa d’imbatibilitat semblava eterna. I va desviar-se la mirada a la Champions, es va empatar a Vila-real i van començar els nervis. Derrota posterior al clàssic, a Anoeta i contra el València, que van neutralitzar el marge: cap amb l’Atlètic i un sobre el Madrid. Es va patir fins a Granada l’últim dia. Ara Simeone juga la carta de víctima però Valverde recorda que ningú deixa de lluitar amb tants punts en joc encara. No vol que es torni a cantar victòria abans d’hora.

LA CHAMPIONS NO DISTREU

Abans de debutar en Champions davant la Juve, es va golejar l’Espanyol. Abans del primer desplaçament europeu es va vèncer a Girona. I ni tan sols abans d’afrontar la visita a Stamford Bridge l’equip va descuidar la Lliga, resolent amb eficàcia el pas per Ipurua. Enguany Valverde ha trobat l’equilibri perquè la Champions no faci desviar la mirada del títol de Lliga.

Més continguts de