Mantenir viu l’esport d’elit entre quatre parets

BarcelonaNo hi ha partits, de moment. El contagi massiu del covid-19 ha aturat l’esport estatal i els seus mecanismes més primaris, de l’espectacle a les graderies, els suposats èxits, els contractes interns i els acords televisius. Sense cancel·lacions oficials, les grans lligues mantenen la llum verda, ara des del sofà. El primer tram de l’estat d’alarma és una pausa del calendari que ha obligat els clubs i els esportistes a reinventar el seu mètode de treball en condicions de quarantena per garantir un futur rendiment, mantenint el background de vuit mesos d’entrenaments.

“La situació l’avaluem dia a dia, de moment pensant en treballar únicament des de casa. És possible que en una o dues setmanes els esportistes d’elit puguin sortir a treballar de manera individual, amb una pilota personalitzada i sense contacte entre companys. Hem d’estar preparats per als dos escenaris”, diu Adrián Rubio, preparador físic del Baxi Manresa. El pla actual s’adapta a la realitat d’oficinista. Els jugadors de Pedro Martínez utilitzen una variant del sistema de videoconferències per fer la rutina d’exercicis. Ha de ser segmentada. L’eficiència no depèn de l’aposta pel volum i la varietat. Les necessitats professionals són superiors.

“Jo tinc un canal de YouTube. Els jugadors es connecten i fem sessions dirigides. La idea no és treballar una mica de tot, perquè d’aquesta manera perds tot el fons de la temporada. Has de ser específic. Avui hem treballat la velocitat i els moviments que ens trobem sobre la pista. Necessites sis metres quadrats per fer salts i desplaçaments defensius. Serveix, sí, però es imprescindible moure’s a la pista i córrer. Com a preparador estic preocupat”, admet Rubio. L’escenari condiciona la qualitat del treball i jerarquitza els hàndicaps segons la disciplina. Intentar reproduir automatismes de waterpolo en un menjador és una quimera. “És molt complicat suplir la rutina d’esports d’aigua. On millor treballes és a la piscina, perquè apliques mecanismes al joc. Intentem que es perdi el mínim possible i reforçar la tonificació a nivell cardiovascular. Vam parlar amb els entrenadors i vam acordar que faríem una sessió diària per mantenir els nivells de força i de resistència”, explica Guille Castro, responsable de l’apartat físic del CN Sabadell.

La prevenció de lesions

La prevenció de lesions

Part del seu treball s’enfoca en mantenir-se connectat a l’exigència competitiva a partir d’un sistema de puntuacions. Els jugadors han d’entendre que travessen el moment decisiu de la temporada en una falsa atmosfera de vacances només uns dies després de celebrar la conquesta de la Copa de la Reina. “Els entrenaments han de suposar un repte perquè els jugadors estiguin motivats. Que no ho tinguin fàcil, que s’hagin de superar per volum de repeticions i temps, que es comparin entre ells. Les sessions són d’uns 50 minuts amb modes de circuit que treballen 40 segons i 20 més per descansar, uns altres que fan 15 minuts sense parar, etc. Ha de ser com més estimulant millor”, recalca aquest especialista.

Totes les pautes tenen una part d’hipòtesi. Cap entrenador té la certesa de complir els partits que queden. El futbol apunta a ser el damnificat necessari per evitar que la xarxa d’ingressos que sustenta organismes, clubs i mercat d’entreteniment es desplomin. L’ajornament de l’Eurocopa, la Copa Amèrica i els Jocs Olímpics de Tòquio genera un marge que permet jugar amb les dates i complir els diferents compromisos. Pensar en partits cada dos o tres dies de manera rutinària assenyala la seva gestió del confinament, amb asteriscos propis. “A més recursos, es treballa millor. El jugador que viu en un pis sortirà perjudicat respecte a un altre que té un terreny per córrer, esclar. Hem de cobrir aquesta mancança amb un altre tipus de treball. Adaptes els recursos i el perfil de l’esportista per dissenyar un pla específic. Hem d’intentar que l’esportista arribi a un nombre de pulsacions similar al d’un partit fent exercicis”, comenta el preparador de futbolistes d’elit Jordi Jané.

Cada detall és rellevant. El tècnic personal recalca la importància d’acotar la fase dels diagnòstics per complementar el tipus de treball de cada club amb les necessitats pròpies (treballs de prevenció o reforç muscular de zones tocades). El plantejament ha d’evitar un retorn a la gespa traumàtic. “Crec que serà inevitable que apareguin molèsties. Quan un jugador para d’entrenar-se, com a l’estiu, hi ha un període transitori abans de començar les temporades. Això ara no passarà i no saps com quedarà la competició. Queden 11 o 12 partits de Lliga i potser el calendari queda sintetitzat a sis setmanes. Nosaltres hem d’evitar que el risc de lesió sigui gran. Els futbolistes han de tenir molt clar que ara més que mai han de tenir bons hàbits, descans i una bona alimentació. És imprescindible”, remarca aquest especialista.

No guanyar pes

És la part menys evident de l’entrenament. Cada situació de la nova rutina resta, perquè per definició no garanteix unes condicions professionals. Els esportistes han de tenir una disciplina multitasca que comença i acaba en una nutrició excepcional. “Els esportistes han de donar-li molta importància, perquè també afecta el seu sistema immunitari en cas d’estar en contacte amb el virus. No cal establir una dieta de restricció calòrica, hipocalòrica, perquè suposaria portar el cos a una situació d’estrès que pot ser perjudicial per a la salut de l’esportista”, diu la nutricionista Andrea Juan.

El jugador ha d’aspirar a no guanyar pes durant aquest període de confinament, però generalitzar és una negligència. La fase alimentària s’ha de dissenyar també des d’un prisma professional perquè sigui realment efectiva. “S’ha de tenir en compte que molts esportistes d’elit s’entrenen un o dos cops al dia i la resta del dia el seu comportament és totalment sedentari. Aquests serien els casos menys preocupants. El que hauran de fer és menjar molta fruita, verdura, mantenir les proteïnes per no perdre massa muscular i retallar els hidrats de carboni. És la gasolina del nostre cos. Ara que no cremen al nivell habitual, cal rebaixar-los sense eliminar-los perquè continuen entrenant-se”, insisteix Juan.