VALLPARADÍS

Manual d’instruccions per sobreviure a Atenes

Durant dues temporades el Reial Madrid va practicar el millor bàsquet d’Europa, però l’equip de Pablo Laso es va quedar sense aixecar el títol de l’Eurolliga. L’Olympiacos el va treure de la pista a la final de Londres, on el conjunt blanc va arribar a tenir una renda de 17 punts. El Maccabi Electra Tel Aviv va fer una cosa semblant a Milà, on va recuperar un desavantatge d’11 punts.

Tenir talent ajuda a lluitar pels títols, però per guanyar-los és imprescindible comptar amb dues classes de duresa: física i mental. Apresa la lliçó, el Reial Madrid es va reforçar l’estiu passat amb jugadors d’un perfil concret. Els fitxatges s’han integrat molt bé i ara l’equip blanc és un adversari molt més perillós.

El Barça sempre ha tingut clara aquesta premissa i els equips que han construït entre Joan Creus i Xavi Pascual acostumen a tenir un perfil físic molt contundent. La majoria de rivals de la Lliga Endesa pateixen quan competeixen contra el conjunt culer, que els fa fora de la pista. Aquesta mateixa sensació és la que van patir els blaugranes divendres contra l’Olympiacos.

Què ha canviat? La composició de la plantilla ha sigut aquest any una mica alternativa i, tal com Xavi Pascual fa temps que avisa, les seves característiques són diferents. Hi ha apartats en què la millora és evident (potencial ofensiu), però d’altres en què la seva irregularitat és més gran (fiabilitat defensiva). Els responsables de dissenyar l’equip blaugrana pensaven que els jugadors escollits podrien solucionar les seves mancances amb concentració i rigor tàctic, dues característiques que no sempre han sabut mantenir.

La bipolaritat d’alguns dels seus jugadors preocupa Xavi Pascual, que no entén la diferència de rendiment entre dimecres i divendres. La concentració hauria de ser un requisit innegociable i aquest Barça ha menyspreat massa partits de la Lliga Endesa. Quan s’ha vist obligat a disputar 40 minuts sense errades contra un adversari que juga al límit del reglament, l’equip no ha respost de la manera desitjada.

Quan Joan Creus era jugador sempre seguia la mateixa rutina per preparar-se la bossa d’entrenament. Hi posaves les vambes, l’equipació, la tovallola... i la il·lusió, un requisit imprescindible per competir a l’elit. El Barça ha après la lliçó abans de viatjar a Atenes. El problema és que ara ja no és una qüestió de desig sinó d’hàbit, i això s’ha de treballar durant tota la temporada. Veurem si encara hi és a temps.

Més continguts de