Marc Gasol: “Girona m’ha fet sentir especial i ho haig de retornar”

GironaEnamorat d’una ciutat que el va abraçar quan jugava a l’Akasvayu, Marc Gasol (Sant Boi de Llobregat, 1985) presideix des del 2014 el projecte del Bàsquet Girona, equip en el qual s’ha compromès amb una passió que transmet quan parla de la feina a la Fundació Gasol i de les diferents accions solidàries que protagonitza, com el partit benèfic Pau vs. Marc, que tindrà lloc avui a les 20.00 h, a Girona, on reeditarà el salt inicial de l’All-Star del 2015 amb el seu germà.

Fontajau viurà la repetició d’una de les experiències emocionalment més intenses de la seva vida.

Pocs moments m’han impactat tant. Poder compartir aquella vivència amb el Pau en un escenari com el Madison Square Garden serà irrepetible. Té un valor molt simbòlic poder fer-ho altre cop a casa, volíem reproduir-ho rodejats d’amics i companys -Navarro, Llull i Ricky Rubio, entre d’altres-. Ho fem per una bona causa, gràcies a la nostra fundació. Els beneficis aniran destinats íntegrament a donar beques arreu de l’Estat. Tenim una pàgina web on cada club es podrà inscriure i, si superen els requisits que demanem, rebran l’ajuda corresponent.

El Bàsquet Girona és la nineta dels seus ulls.

El sentiment que em produeix Girona i en el moment que me’l produeix és el que ha fet possible aquest vincle. Vaig arribar aquí sense una direcció clara a la meva vida esportiva, i hi vaig trobar una ciutat que va passar a ser la meva família: des d’on anava cada dia a dinar, a La Cooperativa amb la Rosa, fins a la fisioterapeuta del pavelló: a Girona tothom m’ha fet sentir especial, van aconseguir que em valorés a mi mateix. I ho haig de retornar.

El projecte se sustenta en tres grans pilars: compromís, esforç i metodologia.

És important fer un seguiment als nois que, per edat, necessiten un embolcall. Tenim il·lusió i un grup de treball potent; hi ha gairebé una persona per cada dos nens a la base: 30 treballadors per 70 jugadors en sis equips. Tots comparteixen els valors en què crec. El bàsquet és molt vocacional, n’has d’estar enamorat per ser-ne partícip. El que et dona aquest esport no és ser jugador de bàsquet: volem inculcar que a la vida s’ha de ser consistent en els moments difícils, que s’han de prendre decisions i tenir compromís. Estem en bones mans perquè la majoria d’entrenadors són professors i són molt bons ensenyant.

Com i cap a quina direcció ho gestiona, des de la distància?

És el més dur, però tinc la sort que les persones que treballen aquí comparteixen la meva manera de fer. Hi ha molts trets d’identitat, la implicació personal diària és màxima; soc molt insistent i fins i tot massa perfeccionista. Vivim una època de creixement, som ambiciosos i competitius, però també responsables amb la salut del club. No volem córrer ni fer passos en fals, volem ser conseqüents amb el que podem fer. Hi ha molta gent interessada en el projecte, i això m’agrada perquè som molt bons metodològicament, però ens manquen certs recursos empresarials i necessitem algú que s’embarqui amb nosaltres i sumi.

Teòricament l’equip hauria de repetir a la Lliga EBA, però hi ha l’opció que els ofereixin jugar a la LEB Plata. ¿S’ho plantegen?

Ho estem valorant malgrat que s’han de donar algunes circumstàncies, no pot ser una obsessió. Si hi podem ser, perfecte. Treballem amb l’escenari d’intentar fer un equip amb el qual competir orgullosament, però no hi serem només perquè s’ha obert una plaça, no seria responsable.

Han arribat a un acord de col·laboració amb el Girona FC. ¿Pensen fer-ho també amb altres entitats?

Quan trobes sinergies i una mateixa voluntat és fàcil entendre’t. Ja ens vam vincular amb el Sant Narcís, per la plaça a la Lliga EBA. La clau és voler ajudar, intervenir en diferents experiències, promoure activitats. Amb l’Spar Citylift compartim Fontajau; tinc una bona sintonia amb el Cayetano i segur que també trobarem alguna manera de plasmar una entesa més concreta.

Parli’m dels projectes de la Fundació Gasol, com la llista de reproducció Make it healthy, make it fun!

Creiem que educant és més fàcil convèncer els joves dels beneficis de certs hàbits i del perjudici que pot tenir no fer les coses com cal. Aquests últims dos anys l’esperança de vida és inferior a la de la generació anterior. Això és molt perillós i diu que alguna cosa fem malament, especialment en l’alimentació. La línia d’obesitat és ascendent i, com a pares, ho hem de saber evitar. Hem d’estar al costat dels més petits, escoltar i detectar els problemes, entendre l’estat emocional i fer pedagogia. Crec molt en el poder i la responsabilitat que tenen les persones per canviar les coses.

Què espera del seu present als Memphis? ¿S’imagina jugant a un altre equip?

Ha sigut un curs atípic i, d’alguna manera, arribes al conflicte entre la lleialtat i el desig de guanyar. Guanyar m’ho van prendre i només em quedava la fidelitat; això m’ha fet coixejar. Estem esperant a saber quin serà el nou camí, la voluntat del propietari hi és, però... Això fa que no pugui descartar cap opció; a la vida mai se sap. Seria difícil d’assimilar, però un canvi pot ser una realitat si en parlem i entenem que és el millor per a la franquícia.