Amb 24 anys i ja és al club dels més selectes

Xest (Enviat especial)Van haver de passar 51 edicions del Mundial de motociclisme perquè un pilot català guanyés el títol a la màxima categoria. Dues dècades després, en canvi, el motociclisme català viu en l'abundància de pilots, de victòries i de títols. Si Àlex Crivillé obria la porta el 1999, Marc Márquez està rematant la feina. A Xest, el de Cervera aixecava el seu quart títol de MotoGP, el sisè en total, sumant els que va aconseguir a les altres dues categories del Campionat del Món. I tot això amb només 24 anys.

No és només el què, és el com, el quan i l'on. Márquez és espectacle pur, talent i passió sobre la moto. És d'aquells pilots pels quals val la pena comprar una entrada per veure'l conduir. No defrauda mai perquè tothom sap que lluitarà fins al final per guanyar. Ho ha fet sempre i també ho va fer ahir a Xest quan amb un segon lloc en tenia prou per ser campió. Però això no és suficient per a un campió que volia acabar l'any com els campions, al graó més alt del podi. "Estil Márquez", com resumeix. Va salvar una caiguda miraculosa, que tothom donava per feta, en un any marcat precisament per les caigudes: 27 en total. Ahir va passar-se de frenada i va perdre el control de la moto. Inclinat, anant cap a la grava, va posar el genoll a l'asfalt –en un gest tècnic que només està a l'abast dels escollits– per redreçar el rumb i evitar anar per terra. I sí, es va aixecar i va seguir pilotant. Això no es paga amb diners.

Els números absoluts no enganyen. Ha guanyat 62 carreres al Mundial, 36 a la màxima categoria, en què té una mitjana d'un triomf cada tres participacions. En total ha pujat 102 cops al podi (63 a MotoGP), ha obtingut 73 vegades la 'pole position' (45 a l'elit) i ha sigut l'autor de la volta ràpida en 53 ocasions (37 a la categoria reina).

Márquez és un talent precoç, un d'aquells que surten molt de tant en tant, com ho van ser Giacomo Agostini, Valentino Rossi o Mick Doohan. "Juga a un altre nivell que la resta de pilots", deia fa unes setmanes Doohan, un dels noms que ara el català intentarà superar en nombre de títols a la màxima categoria. Per ara ja ha entrat al 'top ten' de pilots més premiats, i iguala els quatre Mundials dels mítics Geoff Duke (1951, 1953, 1954 i 1955), John Surtees (1956, 1958, 1959 i 1960), Mike Hailwood (1962, 1963, 1964 i 1965) i Eddie Lawson (1984, 1986, 1988 i 1989). El següent repte immediat, igualar els tres millors de tots els temps: les cinc corones de Doohan (1994, 1995, 1996, 1997 i 1998), les set de Rossi (2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009) i les vuit d'Agostini (1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972 i 1975), el campió amb més títols a la màxima categoria. "És ràpid, llest i guanyarà més Mundials. Espero que no superi el meu rècord", deia Agostini, fent broma, des de Xest. Almenys pot estar tranquil durant els pròxims quatre anys.

Márquez, sinònim d'èxit

Després de guanyar diferents campionats infantils i juvenils, Márquez va estrenar-se al Campionat del Món el 2008, quan va aconseguir el seu primer podi, a Alemanya. Aquell curs va acabar tretzè i la temporada següent pujava fins a la vuitena posició final. El 2010 aconseguia la seva primera victòria, a Itàlia, l'any en què es va proclamar per primera vegada campió mundial.

El 2011 pujava a la categoria mitjana. Tot i guanyar set curses, va acabar subcampió de Moto2. El títol, però, no se li va escapar un any després (2012), i va fer mèrits més que suficients per guanyar-se un lloc en un dels equips punters de MotoGP: el Repsol Honda. Márquez va demostrar que l'aposta era encertada convertint-se en campió la temporada del seu debut i establint un nou rècord de precocitat a MotoGP: el del campió més jove, amb tan sols 20 anys i 266 dies –va superar en un any la marca del nord-americà Freddie Spencer.

Quatre anys després, s'ha evidenciat que Marc Márquez és sinònim de rècords. Va revalidar el títol el 2014, l'any en què es va convertir en el pilot que guanyava més Grans Premis en una mateixa temporada: tretze. A més a més, va igualar la gesta de Giacomo Agostini, que el 1970 havia guanyat les 10 primeres curses de l'any.

Tercer el 2015, una temporada en què 'només' va poder guanyar cinc curses –però va anar per terra sis vegades–, va recuperar el tron el 2016 i l'ha revalidat aquest 2017. I els que encara li queden per guanyar.