"Sóc inconformista, i de vegades no és la millor opció"

Tot i fer el salt a Moto2 després de guanyar el campionat de 125 cc, Marc Márquez (Cervera, 17 de febrer del 1993) segueix sent el pilot ambiciós i inconformista de sempre. I és que ser segon no sempre entra en els seus plans.

A Le Mans vas poder-te remullar amb cava al podi. Ja tocava!

Sí que tocava, sí. Ara ja sóc major d'edat! Serà un triomf per recordar: el primer a Moto2 i l'alegria de girar full de les primeres curses, en les quals l'equip havia treballat molt i el resultat no havia reflectit la feina.

Després de tres zeros , t'esperaves el triomf?

No. Amb l'equip vam fer un bon treball, enfocat a preparar bé la cursa, i vaig sortir a pista a donar el màxim, sense fixar-me cap objectiu més enllà d'acabar. A Moto2 hi ha molta igualtat, per això és important estar tranquil, perquè la cursa és molt llarga.

Le Mans és un punt d'inflexió?

Sí, suposa un punt d'inflexió no només per a mi, sinó per a tot l'equip, perquè els resultats no havien sigut justos amb tota la feina que hem fet.

Ara has tingut un temps de descans per preparar un mes de juny dur.

Sí, ara ve una part del Mundial molt intensa i amb el meu preparador hem estat planificant la feina per millorar físicament. Sabem que tenir forces a cada cursa és important.

Després d'una temporada brillant a 125 cc, ets conscient que hi ha moltes mirades pendents de tu?

Potser una mica al principi, perquè venia de fer un bon any. He pujat sent campió, i a la pretemporada amb l'equip, vam fer una bona feina. Però nosaltres ens fixem a fer bé la nostra feina, no en el que fan els altres.

Després de Le Mans parlaves de la sortida. Has treballat per millorar-la?

La sortida és un dels punts que he de millorar. A base de pràctica i experiència, sortiran bé. Al final de cada entrenament en practico una o dues, i cada vegada m'adono que sóc més regular i em surten millor.

Segueixes pensant que, tot i córrer riscos, és millor acabar primer que segon? O amb el canvi de categoria cal pensar en els punts?

És evident que en un campionat el més important és la regularitat, i és l'aspecte que hem de treballar. Jo sempre he estat un pilot inconformista, i de vegades no és la millor opció.

A Le Mans vas celebrar amb triomf el teu GP número 50. Quin balanç en fas?

El balanç és molt bo. Hem complert l'objectiu que ens havíem plantejat, que era el de lluitar pel campionat de 125 cc en el meu tercer any. No només hi vam lluitar, sinó que el vaig aconseguir.

Ahir vas patir una caiguda en els lliures. Com preveus la cursa?

Hem començat malament el cap de setmana, amb una caiguda que ha estat culpa meva. Per sort, no m'he fet mal. De mica en mica hem anat millorant la moto, però encara ens queda feina per fer per millorar la posada a punt de cara a la cursa.

L'any passat ja vas guanyar al Circuit. Quins records en tens?

Va ser especial, perquè estàvem en un moment molt bo. Va ser una cursa molt difícil, perquè vaig haver de tirar sol, era la meva primera cursa així, i anar al límit tantes voltes exigeix moltíssim. Però córrer a casa sempre és un dels meus Grans Premis favorits, i guanyar aquí sempre és especial.

Aquest cap de setmana tornaràs a tenir els aficionats i la família a la graderia donant-te suport!

Saber que tens tanta gent a prop que t'anima t'empeny a donar el màxim. Encara que s'ha d'anar amb compte: un excés de ganes et pot jugar una mala passada.