Márquez derrota Espargaró en un altre duel com els de 125 cc
Quan el 2010 Marc Márquez i Pol Espargaró es van disputar el Mundial de 125cc, ho van fer en duels cos a cos, en diferents proves en què lluitaven per la victòria fins al final i no dubtaven ni un instant a arriscar per aconseguir el seu objectiu. Molts cops, acabant per terra. Ahir, a Estoril, i en la categoria mitjana (Moto2), tots dos van reviure aquelles curses en una nova exhibició de pilotatge. I, igual que ara fa dos anys, la moneda va caure del costat de Márquez.
Va ser com tornar enrere en el temps. Després d'escapar-se de tots els seus rivals -només el suís Thomas Luthi es mantenia a un parell de segons de distància-, el de Cervera i el de Granollers van aprofitar les voltes finals per estudiar-se l'un a l'altre. Miraven en quins punts del traçat eren més ràpids, en quins revolts frenaven millor, i on deixaven algun foradet per poder-se avançar. I així fins a arribar a l'última volta, quan van llançar l'atac final.
Espargaró es va posar al davant a la recta del circuit, però Márquez li va tornar la jugada. Tots dos estaven separats per mil·lèsimes i es van arribar a tocar fins a dues vegades: moto amb moto, pilot amb pilot. La segona, però, va ser definitiva: a l'entrada del tirabuixó, durant la frenada, Espargaró va arriscar massa i va estar a punt d'anar a terra. El duel s'havia resolt. El pilot de Cervera creuava en solitari la línia d'arribada, mentre el de Granollers es recuperava a temps i acabava segon. Luthi, tercer, va intentar aprofitar-ho per pujar al segon graó del podi, però sense èxit.
Márquez sumava així la segona victòria de la temporada, que el manté al capdavant del Mundial, seguit d'Espargaró a 9 punts.
Viñales no pot superar Cortese
La cursa de Moto3 també va ser emocionant, i també es va resoldre en l'última volta. En aquest cas, el català Maverick Viñales es disputava el triomf amb Sandro Cortese, i la victòria va ser per al pilot alemany en un últim gir marcat per la presència de pilots doblats.
Després d'avançar-se diverses vegades, i quan ja encaraven la part final de la prova, es van trobar amb corredors amb volta perduda. Aquests, com marca el reglament, es van apartar, però no prou. Quan feien l'últim revolt abans de l'entrada a meta, Viñales no va poder sortir enganxat al seu rival i així aprofitar l'aspiració per superar-lo. Cortese va creuar la línia d'arribada només 55 mil·lèsimes abans.
Al darrere, també hi va haver un altre duel, per la tercera posició, que finalment es va adjudicar el mallorquí Lluís Salom al davant del malai Khairuddin.
Victòria de Casey Stoner
La cursa de la categoria reina va ser la menys emocionant de totes. O, com a mínim, la que va tenir un final més plàcid per al guanyador. Casey Stoner -que encara no havia guanyat a Estoril a MotoGP- va dominar la prova des del primer revolt i va creuar la línia de meta al davant de Jorge Lorenzo, segon, i Dani Pedrosa, tercer.
El mallorquí i el català van poder retallar distàncies a mitja cursa, però mai no van arribar a inquietar l'australià -nou líder del Mundial-, que va acabar guanyant la prova amb un segon i mig d'avantatge.
