Marta García: “Havia pensat deixar el motor abans de l’oportunitat de les W Series”

Sant Cugat Del VallèsMarta García (Dénia, 2000) és una de les 18 escollides per participar en les W Series, el primer campionat de monoplaces reservat només a pilots dones. Als seus 18 anys, disputa aquest cap de setmana la tercera cita de la competició, al Circuit de Misano, mentre entrena i estudia al CAR de Sant Cugat per a la selectivitat, que haurà d’afrontar la setmana vinent.

Com va arribar l’oportunitat de les W Series?

Al setembre els organitzadors ens va enviar un mail a unes 60-70 noies explicant-nos el projecte i, a partir de llavors, les que vam voler participar-hi ens hi vam apuntar. La primera prova de selecció va ser a Àustria. Hi vam anar 60 i vam provar amb cotxes de carrer, que jo no havia portat mai, i amb unes condicions de pista especials (neu, pluja...) Tot i que partia amb desavantatge respecte a les finlandeses, per exemple, que estan més acostumades a aquestes condicions, va anar bastant bé. La segona va ser a Almeria i amb un fórmula, i també va anar bastant bé. Aquí ja només hi vam anar 28 i van escollir les 22 millors: 18 més quatre pilots reserva.

Ets l’única espanyola. Costa molt que els pilots d’automobilisme de casa arribin a l’elit. Per què?

És molt més car que el motociclisme, per exemple. Això no ajuda gaire.

És el primer any de les W Series. ¿Creus que feia falta una competició només per a dones?

Doncs jo crec que sí, perquè hi havia moltes dones, entre elles jo, que no teníem suport econòmic i que, per tant, no ens podíem dedicar al que volíem. Gràcies a les W Series puc competir en un campionat de monoplaces, fer quilòmetres i agafar experiència. Si no hagués estat per això, no estaria corrent.

Al revés del que passa normalment, ¿els nois es poden sentir discriminats?

No ho crec, el problema és que semblava que no hi havia dones al món del motor! De nois pilots n’hi ha molts.

Si no hagués sortit això, tenies plans per a aquest any?

No, no tenia res. Fins i tot em vaig plantejar deixar el motor i centrar-me només en els estudis. Els meus pares eren els que havien de pagar i ja no volien pagar més. Aquí la part positiva és que a les W Series t’ho paguen tot: el cotxe, els desplaçaments... Tot!

Per seguir endavant, cal trobar patrocinadors...

I és molt difícil. Aquesta és la raó per la qual vaig estar a punt de deixar el motor. No sé si els patrocinadors no aposten per una noia perquè consideren que una noia no pot arribar a dalt en aquest esport...

Ja sé, doncs, a què destinaries els 400.000 euros del premi a la primera classificada si guanyes el campionat!

Tot anirà per competir l’any vinent, sí! Però és que totes les que competim guanyem diners, totes ens n’emportem una mica, depenent de la posició.

Tercera en la primera cursa, quarta a la segona...

Tot ha anat molt bé, a Almeria ja em vaig sorprendre de com vaig rendir. Toca seguir treballant per veure si en les pròximes curses millorem.

I aleshores l’any vinent què?

En principi la idea seria tornar a fer les W Series i la Fórmula Renault en paral·lel. I també, al gener, fer unes curses que hi ha a Nova Zelanda per agafar experiència.

Tu has arribat a les W Series, la Belén García està a la F4 espanyola... Podeu ser els referents per a les noies que comencen?

Ara al kàrting hi ha més noies que quan jo vaig començar, això està molt bé. Les noies, si veuen que hi ha pilots femenines, podran veure que elles també hi poden arribar.

T’hem tret de classe per fer l’entrevista. La setmana vinent toca la selectivitat. Com ho compagines?

Amb la competició i els exàmens finals, ha estat complicat. La cursa de diumenge, a Misano, cau abans de la selectivitat... Veurem, ja que quan estic concentrada al circuit és difícil estudiar. Vull estudiar màrqueting, publicitat i relacions públiques, a veure si tinc sort.