FUTBOL SALA
Esports 16/04/2012

El Martorell reneix gràcies a dos clàssics

David R. Jover
2 min
Diego Blanco i Jordi Gay, els dos pilars del nou projecte del Martorell de futbol sala, jugant amb la pilota al Pont del Diable de la localitat del Baix Llobregat.

Al mes de maig farà deu anys que el Martorell va disputar la seva única final de Lliga. No la va guanyar, però va ser una fita. I també farà cinc anys que va jugar el seu últim partit a la Primera Divisió. En totes dues efemèrides hi eren Diego Blanco i Jordi Gay, dues institucions a Martorell que encara juguen en el nou projecte que lideren tots dos a Segona amb el Sala 5 Martorell, un equip de creació recent que manté l'esperit de l'enyorat Futbol Sala Martorell.

Parlar de futbol sala a Catalunya és fer-ho del Diego i el Jordi. Dos companys, dos amics de l'ànima, que no podrien estar l'un sense l'altre. "Per a mi el més important és jugar amb el Jordi", diu Blanco. Van viure el millor moment de l'extint FS Martorell fa deu anys i també van sentir plegats com la flama del futbol sala s'apagava cinc anys després amb el descens i la desaparició del club en l'esport professional.

Actualment tots dos juguen al Sala 5, l'equip que aquest any ha debutat a segona i que ara és cinquè. Diego Blanco, de 37 anys, és el màxim golejador amb 34 gols. A més, és el vicepresident d'un equip que presideix Jordi Gay, que als 38 segueix sent el pulmó defensiu de l'equip martorellenc. Tots dos juguen per amor a l'esport i la ciutat, no guanyen diners sinó que n'han posat.

Una vida plegats

Un llunyà 2002 tots dos van jugar la final de la Lliga amb l'aleshores Miró Martorell davant el potent Boomerang Interviú, ara Inter Movistar. "Va ser un any espectacular com a equip i en l'àmbit social. No teníem un equip de cracs, però sabíem què volíem", recorda Jordi Gay. L'ala de Terrassa Diego Blanco explica: "Ens vam creure a poc a poc que podíem anar passant fases, i el públic, que omplia el pavelló, ens va portar a aquella final", explica somrient Blanco, que recorda amb entusiasme aquell dia.

Tots dos han estat en els millors moments del FS Martorell, a la dècada en què l'empresa Miró va apostar decididament pel futbol sala. Però el 2007 va arribar el final d'una era. Els diners es van acabar i l'equip va acabar baixant de categoria. "Sabíem que seria l'últim any de vida de l'equip i només ens valia una victòria per salvar la categoria", recorden tots dos. En cas de salvar-se hauria seguit, l'equip? "No, impossible", diu Gay. Els deutes es van convertir en el pitjor enemic del millor equip català a principis del 2000.

Després de viure l'èxit i el fracàs, tots dos es van tornar a reunir per fer renéixer el futbol sala a Martorell i la temporada passada van aconseguir fer ascendir l'equip a la Segona Divisió. I què passarà quan les cames diguin prou? "El projecte seguirà viu, el que volem és un futur per a l'equip i per a Martorell", diu Gay, que reconeix que l'equip se sustenta fent "virgueries econòmiques".

El Jordi i el Diego, incombustibles, no renuncien a veure de nou el Martorell a Primera Divisió en un futur pròxim. Ells s'hi deixaran l'ànima.

stats