La Masia per trencar l''statu quo' del Barça

BarcelonaEl Barça afronta una segona volta de temporada decisiva. Necessita guanyar i convèncer per allargar l'estabilitat del projecte, que se sosté en el resultadisme i la genialitat de Leo Messi. El pla té limitacions. La gestió dels esquemes i el paper dels despatxos han de traduir-se en la fotografia del confeti i l'himne de Queen a Istanbul aixecant la Lliga de Campions. El camí, però, podria haver variat. L'última victòria europea contra l'Inter de Milà va confirmar la tendència dels últims mesos, de reivindicar La Masia dins el full de ruta de la parcel·la esportiva.

La jornada del Giuseppe Meazza va ser significativa. El debut amb diana de Carles Pérez i el rècord d'Ansu Fati com a golejador més jove de la història de la competició conviden a sacsejar l'statu quo general. Les decisions transcendentals es prenen cada vegada més lluny del futbol formatiu i més en la línia dels timings que marquen els petrodòlars. És el nou credo del futbol internacional, també del Barça, que compta amb 14 jugadors de la primera plantilla que no s'han criat a les categories inferiors. Una de les conseqüències del fenomen Ansu Fati ha sigut posar l'accent en els joves com a alternativa a l'onze que el Camp Nou recita de memòria. El seu ostracisme s'ha defensat els últims anys des de les circumstàncies, pels objectius competitius i una fornada de juvenils que no tenien l'entitat dels Busquets, Pedro o Piqué. La fórmula de l'èxit hauria de ser un terme mitjà entre tenir una generació de talent i la valentia per invertir en el seu creixement dins la rotació.

Carles Aleñá ha sigut un dels joves que han reivindicat el seu valor en el tram final de la primera volta. El migcampista ha sigut un dels expedients X del Barça 3.0 d'Ernesto Valverde. De titular a la Lliga contra l'Athletic Club a l'ostracisme, després a la millora amb un gran partit contra l'Inter i finalment a la cessió al Betis per seguir formant-se. En total 5 partits repartits en 260 minuts. Caldrà veure què passa amb Arturo Vidal, perquè podria condicionar que l'ascensor del filial torni a funcionar, per exigències del guió. No s'esperen arribades a la zona de creació. El reforç de la davantera serà recuperar Ousmane Dembélé i no fer malabars de dubtosa credibilitat, com ha passat fins ara. L'últim va ser Malcom Filipe Silva de Oliveira.

No perquè no tingués talent per consolidar-se, que en tenia, sinó perquè no hi havia coherència entre l'aposta i el seu rol. Va costar 41 milions i només va sortir al camp en 25 partits de la temporada passada (3 a la Lliga de Campions amb un total de 39 minuts, amb gol inclòs). Des del Barça asseguren que el brasiler necessitava una adaptació molt més lenta. Havia d'assimilar el ritme de la competició estatal i l'exigència del credo combinatiu. Ser un atleta amb gran desequilibri no és garantia d'èxit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

El club va justificar la seva sortida al Zenit a canvi de 40 milions més 5 en variables com a "oportunitat de mercat". Va ser el mateix mantra per explicar la fotografia de la seva signatura sobre la botzina evitant que el davanter canviés França pel Roma de Monchi. Kevin Prince-Boateng serà recordat com una de les incorporacions exòtiques de la dècada. Per perfil extraesportiu i valor competitiu. El davanter va arribar a la segona finestra de mercat del curs passat per ser el recanvi de Munir a canvi d'un milió d'euros. El seu full de serveis es va limitar a 4 partits i 303 minuts. Només Carles Pérez acumula 10 aparicions entre la Lliga i la Lliga de Campions, amb un balanç de 547 minuts jugats, 2 gols i 3 assistències.

El criteri a la defensa

La defensa explota els focus de conflicte. La irregularitat de Samuel Umtiti i el rendiment de Jean-Clair Todibo, sense desafinar, conviden a un canvi de criteri en la gestió de la defensa. Ernesto Valverde ha definit un quartet fix amb Jordi Alba, Gerard Piqué, Clément Lenglet i Sergi Roberto, més enllà dels minuts de Nélson Semedo. El club està convençut –com a mínim fins ara– que les alternatives han d'arribar via contractació. El lateral esquerre n'és el millor exemple. Els dirigents blaugranes saben que el company de Jordi Alba serà un jugador amb un protagonisme restringit. El context ha concretat que el perfil ha de ser d'aposta de futur o de veterà que assimili bé la banqueta.

La direcció esportiva ha invertit entre 36 i 50 milions d'euros en Lucas Digne i Júnior Firpo. Va ser l'aposta per davant de Juan Miranda, cedit dos anys al Shalke, o Marc Cucurella, consolidat al Getafe i a les convocatòries de la selecció espanyola sub-21. El paper dels fitxatges discuteix els moviments. Digne va sumar 3.190 minuts en dues campanyes al Camp Nou, l'equivalent a 35 partits complets (només la Lliga té 38 jornades). L'internacional francès va ser un pedaç per a lesions i sancions per acumulació de targetes, en la línia de Firpo, que està entrant en la rotació perquè Alba encara no té l'alta mèdica. L'ex del Betis acumula 774 minuts sobre el terreny de joc.

La gestió del relleu generacional de Gerard Piqué obre un debat similar. L'staff creu que l'uruguaià Ronald Araújo té marge per créixer al filial i entrar a poc a poc en la dinàmica del primer equip. Comparteix rol amb Todibo, que té l'asterisc de no doblar amb el B i que va costar un milió més dos en variables procedent del Tolosa. Que hi hagi dues alternatives amb recorregut descarta –sobre el paper– que hi hagi un cas similar al de Murillo. L'exjugador del València va arribar al mercat hivernal de la temporada passada per sumar 303 minuts a la rotació de la línia defensiva. La seva aportació va ser mínima, cosa que va deixar en evidència la decisió d'invertir 2 milions en un pedaç.