BARÇA

La Masia val molt més que Neymar

La cara d'Ansu Fati, després de fer el seu primer gol, ja forma part de la història del Barça

Algunes coses no es poden comprar. La cara d’Ansu Fati després de marcar el seu primer gol amb el Barça -quan va començar a adonar-se del que acabava de fer, com si no s’ho cregués- ja forma part de la història del Barça. El temps dirà si veiem com li creix la barba a Fati al Camp Nou, o si acaba guanyant-se la vida ben lluny, com Bojan Krkic, però de moment ja és el golejador més jove en Lliga de la història d’un club en què veure debutar joves de La Masia sempre emociona. Qui sap com gestionarà la pressió Ansu Fati. I qui sap què farà Valverde, que haurà de decidir quin espai dona en el futur a un noi, no ho oblidem, que ni tan sols ha debutat amb el filial però que ja ha marcat a Primera. Tot i això, el seu gol a Pamplona no deixa de ser un premi a una feina col·lectiva. La va començar Albert Puig quan el va descobrir i el va fitxar del Sevilla. I ha seguit amb cada tècnic que l’ha aconsellat perquè no deixi de millorar. El futbol, tant en la formació com en el joc, sempre és col·lectiu.

És la vella recepta: dona oportunitats als joves de la casa i fitxa fora la qualitat que marca diferències. Tenir La Masia no vol dir que no es fitxin jugadors com Neymar, per exemple. A nivell esportiu, el que és imperdonable és fitxar fora jugadors normalets que tanquen la porta als joves, com es va fer amb Arda Turan. Al final, es tracta de tenir equilibri i saber per quina raó prens les decisions en un club que ha convertit aquest estiu en una muntanya russa en alguns moments difícil de comprendre. A Pamplona, en el fons, el Barça no mereixia guanyar, després d’un primer temps nefast. L’empat, barrejant un joc que feia mal als ulls abans del descans amb un de més engrescador després, mostra les dues cares d’un club que s’ha carregat de pressió al no donar per tancat el seu mercat fa dies. La plantilla ja és prou bona, ara, i no tenia sentit negociar per Neymar si no tens els diners per fitxar-lo, o si no tenies convençuts els jugadors que volies enviar a París. El cas Neymar no hauria hagut d’existir. Però segueix fent ombra als gols d’Ansu Fati.