BARCELONAAhir al Camp Nou no va ser una nit qualsevol. El Barça va guanyar l'Spartak de Moscou amb cert patiment i dos gols de Messi decisius, però la novetat és que després que l'argentí fes el 3-2 el Camp Nou va esclatar amb un crit unànime: "Independència". Fins a tres cops ho va cantar l'estadi blaugrana -els més veterans al Camp Nou no ho recorden en un partit del Barça, a banda dels partits de la selecció catalana, lògicament-, que va demostrar que està en sintonia amb el que està passant a Catalunya. El Camp Nou no viu al marge del país, i en el primer partit a casa després de la manifestació de l'11-S, els culers van demostrar que esport i política sí que es barregen. I tant.
Pel que fa al partit en si, el Barça no ho va passar bé, l'Spartak es va tancar bé al darrere i amb la lesió de Piqué els blaugranes van patir en defensa amb els contracops russos. Però Tito Vilanova va tornar a demostrar que és capaç de canviar els partits des de la banqueta, i ho va tornar a fer per certificar els tres primers punts de la Champions 2012-13.
La muralla russa
El Barça va dominar amb obsessió la possessió de la pilota, però va marxar al descans amb 1-1 al marcador. Mascherano encara estava adolorit per una topada amb un rival de la jugada anterior i no va poder aguantar la carrera amb el potent Emenike, que va centrar a l'àrea, on arribaven defenses i davanters a la desesperada, i va ser Alves qui va empènyer la pilota al fons de la porteria sense voler. L'Spartak no havia fet res fins llavors, però un simple contracop va significar un gol. I els blaugranes, que s'havien avançat al marcador amb un bon gol de Tello -que ahir debutava de titular a la Champions, tot i que no va estranyar a ningú que fos a l'11 inicial-, no van poder tornar a foradar la porteria de Dykan a la primera part.
Tret del començament del partit, en què els russos van mantenir la pilota des del xiulet inicial durant un minut i mig, el monopoli del Barça va ser el de sempre, i l'atac blaugrana també va ser l'habitual contra un equip tancat darrere amb dues línies fermes davant de l'àrea, com el d'un equip d'handbol. D'ocasions de gol, però, a part de l'1-0 de Tello amb un retall al vèrtex de l'àrea i un xut ajustat al pal llarg, el Barça només en va tenir una altra. Després d'un altre llarg rondo en horitzonal, Xavi va veure com Cesc es desmarcava en vertical i va picar la pilota suau per superar la poblada defensa, i el d'Arenys, sol, però d'esquena al porter, va provar la vaselina de cap. Dykan, àgil, va reaccionar i va enviar la pilota a córner. Els russos havien fet un gol sense necessitat de xutar a porteria, i tot i que no ha va fer durant 45 minuts, arran de l'empat va pujar un punt la intensitat defensiva.
A la primera meitat, a més, Piqué es va lesionar per una entrada de Romulo just en el moment de xutar a porteria, i va ser substituït per Song, que va jugar per primer cop de central amb el Barça. De fet, aquesta falta de costum va fer que el Barça estigués un pèl nerviós en defensa, i ho va pagar a l'inici de la segona part. La represa va començar amb un gol de Dani Alves, anul·lat per un fora de joc de mil·límetres. Però l'Spartak d'Emery va fer una passa endavant, i el Barça es va veure superat. Amb dos contracops molt ràpids els russos van ficar la por al cos als blaugranes, i en un segon Romulo va superar Valdés. Abans McGeady ja havia amenaçat amb un fort xut des de la frontal que va fregar el travesser. L'1-2 va arribar, a més, just després d'una gran ocasió de Messi, i l'Spartak ho va aprofitar per agafar la defensa descol·locada.
Tito Vilanova, una altra vegada, va demostrar que sap canviar el rumb dels partits quan es torcen. Primer va fer entrar Alexis per Dani Alves, canviant el 4-3-3 al 3-4-3, i un dels tres defenses era Song. I l'aposta li va sortir bé al de Bellcaire d'Empordà. Tello, el millor del partit ahir, se'n va anar per la seva banda, va arribar a la línia de fons, on va driblar un defensa, i va donar el gol fet a Messi a l'àrea petita. Quedaven 20 minuts i prou temps per fer el gol de la victòria. Havien aconseguit trencar el mur defensiu amb paciència, intel·ligència i qualitat, però havien de rematar la feina. Villa va entrar al camp per Tello, que va rebre l'ovació merescuda dels culers, i van seguir atacant amb tot. I va ser Alexis, recuperat de la lesió, qui va recollir un rebuig al segon pal, va posar la pilota a l'àrea petita, i allà va aparèixer el més menut de tots, Messi un altre cop, que va trobar l'espai per rematar de cap quasi a boca de canó (minut 80). El 3-2 va acabar amb la resistència de l'Spartak de Moscou, que va entregar el partit tot i que faltaven encara 10 minuts.
La felicitat al Camp Nou es va traduir en un esclat d'alegria i en crits d'"independència" de bona part de l'estadi. El país es mou, i el barcelonisme també.
