Messi, un esforç titànic sense premi a San Paolo

El capità blaugrana va acabar atrapat en la teranyina de Gattuso

Quan Lionel Messi va sortir a escalfar-se, la graderia de l’estadi de San Paolo el va rebre cantant el nom de Maradona. Velles cançons dels anys80 per rebre un Messi que havia generat molta expectació en la visita a un estadi de futbol convertit en l’església de la cultura maradoniana. Però el capità blaugrana va acabar atrapat en la teranyina de Gattuso, amb qui es va abraçar a la mitja part, víctima també de la falta d’idees d’un Barça que ha convertit la temporada en un acte de fe, castigat per les baixes.

A San Paolo, Messi, que va rebre l’estima en forma de càntics dels 1.300 aficionats del Barça desplaçats, no va poder xutar ni un sol cop entre els tres pals d’Ospina. No va ser culpa seva, perquè el Barça només va fer-ho una sola vegada en 90 minuts. Per sort per a l’equip de Setién, va ser precisament el gol de Griezmann. Messi es va situar durant bona part del partit a la frontal de l’àrea, intentant associar-se amb De Jong, tal com havia fet al camp del Betis. Però no va funcionar. També va intentar filtrar pilotes a Semedo, però no ho va aconseguir. I la connexió amb Griezmann va ser gairebé inexistent. Amb dos jugadors sempre a sobre, va acabar mostrant el seu caràcter a la segona part amb algunes jugades individuals. Una solució quan va entendre que no hi havia gaires idees col·lectives. I en una d’aquestes va acabar veient la targeta groga quan va intentar rematar la pilota i va topar amb Ospina. El colombià va acceptar les disculpes de l’argentí, satisfet d’haver-hi arribat un segon abans. Si hagués fet tard, Messi hauria escrit una pàgina preciosa del seu llibre, perquè havia burlat tres defenses en l’acció i havia generat terror en l’afició d’un Nàpols que, de moment, continuarà pensant que Maradona és millor que ell. Li queda la tornada per demostrar que no. Si és que cal demostrar-ho.