APUNTS EN CALENT

Si Messi no abandona la grisor, el Barça no guanyarà res

L'argentí no anota de jugada des de finals de la temporada passada

El 10 més terrenal. Hi havia un temps en què Messi marcava gols caminant, impulsat per la confiança i per un equip que l'acompanyava en totes les línies. Fruit d'aquest olfacte infinit, el Barça ha dominat la Lliga amb mà de ferro durant els darrers anys. La història ha canviat en els últims mesos. L'argentí, que a l'estiu volia anar-se'n a la Premier, travessa una etapa terrenal. No està fi de cara a porteria, s'entesta amb l'acció personal i sua la cansalada sense recompensa. De moment, només marca de penal. Ja ho hem vist: si a Messi no li surten les coses, qualsevol objectiu serà molt més difícil. Fins i tot sumar tres punts contra l'Alabès.

Mateixa acció, diferent criteri. Últimament no hi ha partit de Lliga en què el VAR no tingui pes negatiu en els plans del Barça. Al clàssic, el Reial Madrid va rebre l'empenteta des de Las Rozas al penal –amb falta prèvia de Ramos– de Lenglet. A Getafe, Nyom va agredir Messi i no va rebre ni targeta groga. I a Mendizorroza, poc després de l'1-0, De Jong va veure com Navarro el desplaçava abans de fer una rematada de gol a Pacheco. L'holandès va demanar penal, però Iglesias Villanueva, el del VAR, ni tan sols va revisar la jugada. ¿Hauria passat el mateix amb Benzema o Casemiro a l'equació?

Un error garrafal. L'errada de Neto Murara a l'1-0 és impròpia d'un jugador professional. El porter brasiler s'havia guanyat els elogis durant la seva titularitat interina per la lesió de Ter Stegen. Fins ara havia resolt els partits amb sobrietat, aportant algunes intervencions de mèrit sobretot al clàssic de dissabte passat, en què va evitar un marcador més ampli en contra. Però a Vitòria va servir en safata un gol al rival per no saber calcular les previsibles intencions de Piqué. Neto: jugar al Barça, encara que portis guants, necessita uns mínims pel que fa a la comprensió del joc.

El miratge de Torí. Que Dembélé és com una moneda a l'aire ja ho sabíem. L'extrem francès és una ànima lliure, un jugador indesxifrable per a propis i estranys, un futbolista sense ofici però carregat de talent. Alguns ens vam il·lusionar amb el bon partit –gol inclòs– que va fer a Torí contra el Juventus. També Koeman, que el va mantenir a l'alineació contra l'Alabès. Però l'efecte es va dissipar en només 45 minuts de moviments erràtics i males decisions. Trincao, el seu substitut al descans, va millorar molt l'aportació de la banda dreta. Ah, i de Pedri ja no cal ni parlar: ha de jugar sempre.